La notícia protagonitzada per Sánchez Camacho i la seva amiga Alvarez és antològica, després d’haver exhibit a tort i dret (més tort que dret) la seva dignitat ofesa l’han bescanviada per una substanciosa quantitat d’euros, 80.000 la política i 50.000 l’amiga. El públic s’ha sentit defraudat, la cinta d’àudio que els detectius de Mètode 3 amagaren en una florera , comprada a corre-cuita a un bassar del barri, prometia suculentes revelacions de sexe i de política i de sacs de diners.
La història “robada” d’Alicia i de Victoria es presentava com una versió nova de la pel·lícula de Soderbergh “Sexe, mentides i cintes de video” i hagués pogut ésser un èxit comercial … en qualsevol cas ho ha estat per a les dues protagonistes.
A l’estiu hi ha notícies de tota mena …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja se sap: tornem al de sempre “no hi ha estètica on no hi ha ètica”; i a l’inrevés també: com diuen els lògics “bicondicional” “condició necessaria i suficient” una cosa de l’altra.
No crec que hi hagi mentides (altrement no procurarien tapar-ho) però et puc assegurar que les altres dues coses que cites hi són; en la versió més baixa i execrable, com pertoca als personatges. Em felicito de no haver-hi tingut mai res a veure.