Crec que amb aquest currículum aquell alumne seguirà essent el millor que mai no he tingut. El felicitaré i l’estimularé, li presentaré una munió d’exemples en què el millor no ho guanya tot sempre i li diré que les crítiques que rep és el cost d’ésser el primer de la classe, el millor primer de fa anys.
Cap de nosaltres, docents, famílies, amics no humiliaríem aquell alumne, no dubtaríem ni de la seva ntel·ligència ni de la qualitat del seu treball. L’estimularíem sense menyscabar la seva autoestima, ben al contrari intentaríem enfortir-la.
Si el Barça “és més que un club” per als catalans, i més en el temps d’ambició política sobiranista i de crisi econòmica, he arribat a creure que els epítets eren càrregues de profunditat contra la nostra autoestima, erosionant la del Barça.
Ha estat debades, perquè per a mi, el F.C. Barcelona és com aquell alumne extraordinari, el millor que mai no he tingut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!