Coc Ràpid

La sang no sempre és vermella; hi ha sang vermella, verda, blava i fins i tot n’hi ha de transparent, sense color. Verda la té el llargandaix de Nova Guinea, transparent el drac o peix-gel de l’Antàrtic, vermella la tenim els humans i molts d’altres animals i blava el pop, la llagosta i alguns invertebrats.

El vermell és el color que els humans sedueix, el que han elegit per a la majoria de les banderes nacionals, el vellut dels dossers , cadires reials i escenografia del poder des de velles èpoques sense adonar-se que la seva profusió insistent produeix una profunda sensació de dolor. I malgrat ésser el vermell la imatge del poder, la noblesa castellana al segle IX inventà la puresa de sang, la que mai no s’havia barrejat amb la de “moros ni jueus”, identificada amb el color blau de les venes sota la blanca pell dels que mai no havien treballat sota el sol ni havien viscut en la negror de la misèria. A Castella nasqué la sang blava.

Poc sabien aquells nobles pretensiosos , alguns supervivents encara no ho saben, que els pops tenen la sang blava. El pop , l’invertebrat dels vuit tentacles , és un curiós animal amb tres cors que necessita una gran quantitat d’oxigen per a viure , té una vida curta i no pot migrar del seu hàbitat, és aquesta la raó per la qual la seva sang és blava perquè no pot escapar de les condicions desfavorables. Hi ha espècies en aigües del Tròpic i n’hi ha vivint en les aigües gelades de l’Àrtic, per a sobreviure sota temperatures extremes el petit monstre mitològic ha substituït l’hemoglobina per una proteïna que conté àtoms de ferro, la hemocianina, que dóna el color blau a la seva sang.

L’octopoda. Animal estrany, el monstre marí de les velles històries, el que té tres cors i la sang blava.

(¿I si el mite de la sang blava pervingués d’aquells contes de fades  que ens explicaren  que el príncep blau fou en realitat un humil pop, esclau del seu destí?… Aquesta podria ser una altra història.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!