Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

25 de gener de 2014
4 comentaris

Sánchez Camacho: construint la imatge de l’enemic

La complexitat del nou temps català a més de les virtuts històriques té la de deixar al descobert el fals polític, el que no sap dir res fora de l’argumentari del partit, el que acorralat per la pregunta intel·ligent respon amb l’exabrupte, el que substitueix el raonament pel populisme, el que usa maldestre el tòpic creient que dóna una lliçó d’oratòria, el que incapaç d’admetre la crítica o l’error s’encapsula en el nínxol auri i el que desbarra amb majúscules per a rebre el minúscul aplaudiment.

Ahir Sánchez Camacho donà una prova més de la seva nul·la intel·ligència política. Necessitava sortit del pou de ” la Camarga” on el seu ego gegantí l’havia enfonsat, li calia demostrar a la Cospedal i família que ella era la cap del PP a Catalunya, però l’argumentari era exhaurit, la monotonia del monotema no deslliurava el personal del mòbil i l’exabrupte populista en fou el recurs.

Dirigint-se a na Blanco Sánchez Camacho digué que el PP a Catalunya patia ara el que el PP havia patit al País Basc.
Era insultant per a Blanco i per als bascos, insultant per a Catalunya i els catalans, insultant per a la intel·ligència i enormement perillós.

El PP jugarà amb un nou recurs, el d’identificar l’antagonisme polític en antagonisme social, convertir els independentistes en enemics i els unionistes en les seves víctimes,i  legitimar així qualsevol tipus de força de l’Estat contra la consulta. 

Sánchez Camacho derrapà, l’estultícia i la manca d’arguments són mala companyia per a conduir pel camí. O potser el nou argumentari forma part del pla Rajoy.

  1. Crec que sí, que forma part del pla, un pla maligne perpetrat per males persones, ara mes que mai hem de ser forts i no caure en el paranys.
  2. Quan al final de la partida s’ensenyen les cartes, es veu qui tenia els asos. Els “farols” de la Camacho son com tirar enrera el respatller de la cadira per ensenyar les pistoles, però la mirada líquida del qui es sap guanyador li diu “jo no ho faria, forastera”.
  3. a Catalunya hi ha una part de la ciutadania que es i se sent espanyola, hi ho es per orígen, per cultura i també n’hi ha per messallatge als anys de subjugació a Espanya. la majoria d’aquestes persones, avui  un cop més, han estat insultades i menyspreades per un partit que diu ” mejor juntos, millor junts”
    A totes aquestes persones cal dir-els-hi, que reclamin i exigeixin el referendum a l’autodeterminació. per poder votar NO i es através de la força del seu vot,  que poden estructurar una organització que dignament i amb tot el dret de ser espanyols els representi dins del proper Estat Independent de Catalunya, que entre tots estem construïnt
  4. Em resulta ben curiós que els que titllen a tothom que no pensa com ells de nazis, són els primers a fer servir els seus mètodes. La construcció d’un argumentari, majorment a base de mentides repetides incasablement, amb l’únic objectiu de deshumanitzar a l’adversari és el primer pas de cara a convertir aquest adversari en un objectiu legítim.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!