Coc Ràpid

El port de la ciutat sembla un formiguer, nobles i soldats amb la creu blanca i homes i dones, pelegrins, baixen de les galeres acabades d’arribar, els esclaus descarreguen mercaderies de totes menes de les naus comercials. Una noia jove, acompanyada d’un discret seguici, mira astorada la ciutat. Sant Joan d’Acre , capital del reialme dels Croats de Jerusalem, la bella ciutat doblement emmurallada, amb dotze torres i tres portes, abocada a les aigües blaves mediterrànies, senyora del port on desembarquen els pelegrins que per devoció o penitència van a Terra Santa.

Quina és la raó que ha mogut Sança, filla del rei Jaume i la princesa Violant, a emprendre aquell llarg i dur vlatge?. La pietat religiosa, el compliment d’una penitència, la curiositat, l’aventura o potser la buidor de la vida a palau? . La mare havia mort quan ella era una nena, li costava recordar-la, en el testament li havia deixat les joies que ha dut durant tot el viatge en la bosseta que no s’ha separat d’ella ni un moment. Ha decidit pelegrinar a Terra Santa i en el món desconegut per a ella i on ella és una desconeguda començar una nova vida. No és dona vídua, no s’ha casat i té ja 20 anys; el pare, quan fou tutor del jove Teobald de Navarra la prometé a aquest, el matrimoni no prosperà. Teobald fa ja uns anys que es casà amb Isabel , filla de LLuís IX, el rei de França.

A  Sant Joan d’Acre, la ciutat dels croats, els cavallers de Crist havien fundat l’Hospital famós per la seva pietat que aixoplugava els pelegrins que caiguts en la pobresa i les malalties havien acabat el seu viatge. Sança acaba també el seu peleginatge i comença la seva nova vida.

És jove pietosa però no vol ésser monja ni a Sixena ni a Alguaire ni a Vallbona, els grans monestirs de dones del regne, vol servir a malalts i pobres com ho ha fet Beatriu, la filla de Balduí, rei de Jerusalem, la jove violada que és ara hospitalera amb la seva germana Ida a l’hospital de Sant Joan. Sança duu al cor l’orde mercedari que son pare fundà amb Pere i Ramon fa pocs anys, i també el record exemplar de la seva santa tia Elisabeth d’Hongria. Fa uns anys que el Sant Pare restringí el nombre d’ordes de dones, l’Hospital de Sant Joan dels Cavallers de Crist és la seva oportunitat de servir als pobres i malalts com a laica, admeten dones malgrat ésser un orde d’homes. Serà hospitalera, sap de lletres i podrà ésser soror, germana lectora, soror matrona laica, amb vot de continència i vida honesta i religiosa. Servirà fins a la seva mort als pelegrins i pelegrines com a germana laica, no durà hàbit però serà enterrada amb aquest i no haurà de viure la gran desfeta de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, el trist final de l’Hospital i de la ciutat d’Acre a mans del sultà Al-Ashraf. Ha deixat escrit que les seves restes reposin prop de les de sa mare, la reina Violant, al monestir de Vallbona.

El 29 d’octubre de l’any 1275 les despulles de Violant foren portades en pelegrinatge a peu  des d’Osca, on havia mort, a Vallbona, el rei Jaume anà al capdavant honorant l’esposa lleial. Davant del seu sepulcre hi ha el de Sança, la seva filla, la dona que visqué de manera anònima a Sant Joan d’Acre però que volgué ésser filla de reis un cop morta.

(L’escriptor Juan Manuel escrigué l’any 1335 la història i n’expandí la llegenda: una dona fou trobada morta a l’Hospital de Sant joan de Jerusalem, duia a la mà un escrit on deia el seu nom i nissaga, era Sança, filla de Jaume I i Violant d’Hongria. Les campanes cantaren jubilosses propagant la seva santedat. Era l’any del Senyor 1275.)

Sança, d’Aragó. 1242 ?-1275.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!