La incomoditat d’en Duran de moure’s en el temps polític, centrat en la independència, que viu Catalunya és notòria; mai no havia considerat la possibilitat d’ aquella opció, per a ell el lloc natural, sociopolític i històric de Catalunya és el d’una nació cultural dins de l’Estat espanyol amb un tractament específic competencial sobre la llengua, cultura, dret civil i un règim de finançament semblant al del País Basc i Navarra.
El seu capteniment és el mateix que durant trenta anys cultivà i sostingué Jordi Pujol i CiU, però a diferència de l’expresident que s’ha adaptat i adoptat el sentiment general català, Duran s’ha quedat ancorat en aquell passat. Presoner de les seves paraules, contestat en silenci o explícitament per una part del seu partit, UDC, es troba situat en el mateix terreny d’idees sobre el futur de Catalunya que defensa el PSC, malgrat que l’ideari democristià és antitètic del socialista.
Duran es troba en un atzucac : seguir essent el cap d’un partit afeblit i desorientat i aliniar-se amb el PSC, o retirar-se de la vida política activa i obrir la porta que una nova UDC segueixi unida electoralment a CDC i retre així un servei al futur de Catalunya.
Duran s’ha situat definitivament en el passat, les raons que ha adduït per al quasi abandonament del blog n’és el senyal o potser és el preludi de la seva retirada definitiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Miquel
Considero que Duran ha de retirar-se d’una vegada per totes de la política, estic d’acord en que està ancorat en el passat i està fent un favor flac a Catalunya per no dir que està posant pals a les rodes contínuament com han fet tants milers i milers de persones al llarg de la història de la nostra Nació per la qual cosa ens trobem com ens trobem, cal dir també que ens trobem com ens trobem gràcies també a milers i milers de persones que amb la seva actitud encara la nació catalana es viva i present en el món i Duran no és, al meu parer, una d’aquestes persones.
Aixo pel Sr Duran representaria haber de deixar els nobrosos carrecs a Madrid cosa per una banda implicaria que els seus ingressos economics caurien en picat. i per l’altra que hauria de deixar el “picadero” del Palace de Madrid cosa que implicaria cordar-se la bragueta.
Tot es prou fotut quant hi estas acostumat
Ja no serveixen els vells hàbits polítics del sr. Duran, o sigui la política de saló. Ara toca fer pinya al costat de la gent.
Perfecte anàlisi .
Esperem que Unio retrobi l’esperit de Carrasco i Formiguera
Ara que, potser és cert el que diuen del CNI €€€ i ell…
És una vergonya que abans de les eleccions es digui una cosa i després actuii fent tot el contrari. Una vergonya. A vegades sembla que sigui del PP.
El millor que l’hi podria passar a Unió (i al PSC també) és que aconseguim la llibertat l’abans possible, iaxí finalment acabaran defansant Catalunya.
Parla de confederació, però és incapaç de concretar què vol dir això a efectes pràctics (per exemple: quant em costa el manteniment d’aquesta confederació?
Enten confederació d’igual manera que la Unió Europea? on els seus estats són sobirans i reconeguts internacionalment.
Aquesta mena de política de boira permanent i eslògans fàcils s’ha acabat, i el seu partit ho té complicat amb un missatge tan poc concret.
De moment, jo tinc clar que no torno a votar una llista amb el nom de Josep Antoni Duran i Lleida; i tinc serioses reserves de fer-ho per una que porti el nom d’Unió Democràtica de Catalunya. Ara ja no valen caretes.
Atentament, i bon dissabte
Crec que si es fa d’aquesta manera aleshores s’hauria d’incloure una “segona volta” per tal de discernir quina de les dues opcions més votades finalment és la “guanyadora”. Sinó…