Sou els qui volien el català a l’escola i serveis públics de qualitat per a tothom; creixereu en una autonomia sentint-vos catalans i mantenint-hi la vostra identitat d’origen, fos catalana o no. Llegíeu “La Vanguardia” i no “El País”, i quan el President us renyà perquè no compràveu el diari “Avui”ho féreu, molts éreu socis d’Omnium i us emocionàveu en escoltar “Els Segadors” i “El cant de la senyera” . La independència era una utopia confortable que manejàveu com un relat impossible.
Ara us adoneu que el vostre treball i fidelitat al paísl’ han conduït a un horitzó nou. Us sentiu perduts, sense referents, desubicats i viviu el procés atemorits i ferits alhora. Què fer? us pregunteu angoixats, sabent que el segle XXI és encara vostre però serà pròpiament el dels vostres fills i nets . “Oh!”, exclameu, “Oh! si tinguéssim un nou Pujol!”, “Oh! si la sociovergència d’ahir retornés!…”, però parleu debades perquè en Pujol no hi és i l’oasi sociovergent tampoc. El passat no retornarà.
CDC us aixoplugà, ERC us rebutjà i vosaltres rebutjàreu ERC. Sí, sou “de dretes”, una dreta que res a veure té amb la dreta espanyola i ara no us sentiu còmodes ni representats amb les opcions polítiques que aplaudeixen el 155 i la presó i exili -sobre tot la presó- de persones que us són familiars i tampoc no us reconeixeu ni en el PDC ni en JxC ni en ERC ni en els “de Podem”, com vosaltres dieu. Què fer?…
Cal que us atureu, que reflexioneu. Quina Catalunya voleu , qui la construirà, l’obediència al poder espanyol o l’obediència a la societat catalana?, qui se sacrifica pel futur col·lectiu? qui ?… El que ara vivim respon les preguntes i us diu que la nova Catalunya us necessita com sempre us necessità, el vostre espai social és rellevant, no sou la dreta espanyola irredempta, sou una dreta catalana europea i progressista i el vostre lloc és el centre , el que sempre heu ocupat. La vostra identitat ideològico-social no ha canviat, cal situar-la de manera plena en el mateix “procés” que duu a la nova Catalunya, d’altra manera en el futur independentista formareu part de la dreta trista, ressentida, equivocada, que avui us vol humiliada i dependent. El que activament heu construït durant molts anys seguiu fent-ho amb més ànim encara per al futur de llibertat dels vostres fills i nets. Aquesta és la resposta a tots els dubtes i no n’hi ha d’altra!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!