Coc Ràpid

El dret dels pobles a l’autodeterminació és un pilar fonamental del dret internacional , des de fa 50 anys ha estat la base política i jurídica sobre la qual han estat creats tres quartes parts dels Estats sobirans actuals. 

El dret de la lliure determinació dels pobles es troba a la Carta de l’Organització de les Nacions Unides i als dos Pactes Internacionals de Drets Humans de 1966, a partir dels quals el dret s’estengué a tots els pobles, colonitzats o no.

L’article 1, comú als dos Pactes, diu:

1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural. 

2. Per a l’assoliment de les seves finalitats, tots els pobles poden disposar lliurament de llurs riqueses i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions que es deriven de la cooperació econòmica internaciona lbasada en el principi de benefici recíproc, així com del dret internacional. En cap cas no podrà un poble ésser privat dels seus propis mitjans de subsistència.

3. Els Estats Parts en el present Pacte, inclós els que tenen la responsabilitat d’administració territorial no autonòmica i territorial  en fideicomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respetaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Durant l’última dècada del segle XX es crearen cada any tres nous Estats sobirans. 

Per primer cop des de fa segles Catalunya té l’oportunitat de convertir-se en un Estat sobirà. El dret internacional no li ho negarà.