Coc Ràpid

En un acte recent de l’ANC al que he assistit, la Presidenta Sra. Forcadell exhortava a l’auditori perquè des del realisme del poder que ens administra i limita, les protestes de tot ordre, però en especial les derivades de les retallades, es facin a la “Delegación del Gobierno” que capitaneja la Sra. Llanos de Luna. La gent té tendència a anar a reclamar la Plaça de Sant Jaume, i ara també al Parlament, perquè les percepcions polítiques de molta part de la població catalana són errònies. És un resultat que ara no solament incomoda sinó que erosiona injustament, i ens va en contra i per tant cal combatre amb la veritat com feia la Sra. Forcadell, tot i que probablement al principi va ser una bona estratègia, del fet que el catalanisme va jugar i ha jugat fins fa pocs mesos la seva formació majoritària, el joc de les aparences del règim borbònic: la Generalitat capolada, limitada, condicionada, caricatura política del que fou històricament, es presentà com la institució del poder polític a Catalunya. I amb la disfressa la majoria de catalans es sentiren satisfets des de la ignorància i els tres cents anys de dolor i terror. Ara la disfressa i el decorat s’han esparracat però la inèrcia és la que és, i els discursos de la “lluita de classes” o del progressisme desgraciadament no tenen punts de vista gaire elevats, i cal no oblidar que al seu dia foren utilitzats hàbilment pels “vertebradors del centralisme totalitari” que continuen sense defallir amb el seus projectes delirants i disolvents.

Les intromissions polítiques en la Corporació, com sempre en el sistema borbònic opaques i poc professionals, en gran part també han creat un estat amoral, de mancança de valors republicans, que estimula el gremialisme que ara pot cometre un error monumental que mostrarà el grau de descomposició que l’independentisme no tapa ni ha de tapar, perquè la superació no es fa des de la negació sinó des del coneixement del problema. A l’educació hi han problemes que poden esclatar en la mateixa direcció deplorable, i l’origen és similar. Per enfortir els valors que la nova República Catalana ha d’encarnar si vol nèixer i perviure, els màxims dirigents haurien de donar exemple i fer “sacrificis”, desmuntant parts sensibles de les impostures del règim borbònic per més que els ofereixin avantatges personals o de grup: és des d’aquí que s’obté l’autoritat suficient per redreçar la deriva amoral que pot portar a la ràbia i a l’apoliticisme estèrils. El decorat està corcat però sense el concurs de la majoria de la població els mateixos corcs el sostindran. Hem de fer un castell amb l’agulla perquè no n’hi haurà prou amb la victòria en el plebiscit.