Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

21 de juny de 2006
Sense categoria
4 comentaris

President Maragall, amb el meu respecte

El 2004 era la vostra última oportunitat, ho deieu l’any 2000. I així ha estat. Heu estat President per un curt periode de temps, encara no tres anys, no heu pogut acabar la vostra primera legislatura que ha estat l´última. Heu comès errors, però també heu tingut encerts. No heu estat ben acompanyat ni us havíeu preparat per a la dura travessada.

Vau creure que havíeu guanyat les eleccions ì ho proclamàreu amb un cert estupor social i polític. Permetéreu que altres es vanessin impúdicament que éreu President perquè així havia estat decidit en un lloc on potser ni tan sols  éreu present. No tinguéreu prou força  per a evitar que el govern tripartit es convertís en tres governs de tres partits diferents.

Us heu vist obligat en front dels vostres companys de partit a ser quasi-nacionalista, vós ,President, que sou cosmopolita, el que no s’adiu ni amb el socialisme universal ni amb el neosocialisme espanyol. Heu somiat, com ho féu el vostre avi , relacions impossibles neofederals amb una Espanya que no vol ser altra cosa que espanyola.

Heu cregut que el socialisme espanyol us mostraria agraïment i estimació i que els companys propers us donarien escalf, però vau oblidar que sou , per a ells, un dels últims testimonis de l’antiga burgesia il·lustrada barcelonina, un cos estrany i antitètic.

Però amb vós, com a President, s’ha aprovat el nou Estatut de Catalunya.   Gràcies, President ! Us desitjo el millor futur . 

  1. Ja us respectava abs, Carme Laura, però des d’avui us respecto encara més.

    El comentari és com cal, amb respecte i, inclús, amb agraïment. No soc votant del PSC, el meu vot és el vostre vot però sempre he pensat que qui és President ho és de tots i per això cal tractar-lo amb respecte,per això us vull felicitar en la meva modèstia.

    Perdoneu la comparació però acabo de llegir a l’e-noticies un article d’un "tal" Sergi Fidalgo titulat, "Bon vent i barca nova" on demostra un despreci i una falta de respecte intolerable i per això valoro més el vostre sobre tot venint d’una "rival" (que no enemiga) política.

    Mercès, Carme-Laura.

  2. Amb en Maragall, s’acaba una epoca de politics amb cara i ulls. De gent il.lustrada que pot tenir encerts i desencerts, pero que quan parlen es fan escoltar. No vaig votar mai en Pujol, ni he votat mai en Maragall, pero sempre he pensat que qualsevol dels dos ha estat un bon representant del meu pais. No veig recanvis de qualitat en els politics de la seguent generacio. Hi veig gent fosca de partit i gent que es mor de ganes de tocar poder, pero ningu amb una mica de gracia. Els que queden son els representants de les idees del seus respectius partits, i poca cosa mes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!