El paisatge político-social català ha canviat els últims tres anys de manera accelerada sense seguir un disseny predeterminat que no sense sorpresa és protagonitzat i fins i tot podríem dir que monitoritzat per l’espai que ocupava CDC, convertit en l’objecte de seducció de totes les formacions polítiques catalanes, amb excepció de la CUP i VOX.
Els dos principals partits independentistes, ERC i JxC, han intercanviat els seus papers.
JxC és una formació d’estricta obediència republicana catalana, amb ideari d’esquerres, que hereva part del que representà CDC, el nacionalisme explícit i la sociodemocràcia dels anys primerencs mantinguda per molts dels seus adeptes. ERC, per la seva banda, és una formació republicana d’estricta obediència catalana que ha adoptat el seny ordenat que CDC representà confiant que aquest posicionament atraurà una part important dels antics votants d’aquella, el que l’obliga a fer un doble discurs que acontenti els propis (“nosaltres ja ho érem”) i aixoplugui els esperats (“el peix al cove”), el que li dóna un cert aire resclosit que contrasta amb la frescor agosarada puigdemontista.
Papers intercanviats. Antic i nou. Conegut i desconegut. Les dues ànimes de l’independentisme català o l’ànima complexa?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!