Coc Ràpid

Papa, et trobes entre l’amargor i la ira; sí, ho sé. Sempre has estat de l’Espanyol però et morires sense saber que eres periquito, el que mai no hauries acceptat. Republicà català, independentista català i de l’Espanyol. Sí, papa, eres un oxímoron i un contracorrent.  I ara estàs enfadat, enfadadíssim i amb tota la raó. Els del Barça ja se sap, em dius, però la Generalitat, Nena, la Generalitat?… I ara?, ara que vivim el moment que tant vaig desitjar viure, ara amb una publicitat sectària m’expulsen de la catalanitat … Sí, papa, tens raó, és un error estúpid.

Te’n recordes del senyor Ramon, el nostre veí?, te’n recordes que quan es moria digué a les seves filles que el vestissin amb el trajo fosc amb l’ensenya de l’Espanyol a la solapa?. No ho podies creure, et semblà quasi grotesc. El que no saps és que les filles del senyor Ramon tingueren durant anys dos periquitos volant pel pis a una velocitat que feia feredat, sí, també eren de l’Espanyol, ha, ha, no, papa, els periquitos no,  elles n’eren les sòcies.

No t’enfadis, papa. Somriu. Saps que tot el que estem vivint és un regal meravellós que tu i la mama ens ensenyàreu a imaginar, desitjar i construir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!