Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
“I Salomó aixecà Tadmur al desert” diu el text bíblic i de Ta-ad-mur en parla la crònica del rei d’Asíria Tiglatpileser escrita l’any 1100 a.C.
Tadmur el nom siri que vol dir “la ciutat dels arbres de dàtils”, la Palmira grega i romana dita en arameu, la perla del desert nascuda al voltant de l’oasi regat per rierols fou el lloc mil·lenari on nòmades beduïns s’aixoplugaren, la ciutat de mercaders que comunicà l’Eufrates amb la Mediterrània i la capital de l’imperi efímer que la reina Zenòbia construí. Palmira , la ciutat del desert que ha conservat des de fa 2000 anys la columnata coríntia de marbre color d’or del gran temple, es troba avui en greu perill de desaparèixer destruïda per la barbàrie fanàtica i inculta dels homes de l’Estat islàmic.
Palmira ès una imatge insòlita, un somni o un miratge, allunyada del món, al cim d’un coll estèril un castell construït al s.XIII pels mamelucs deixa veure el que segles enrera es veia, la ciutat destruïda per un terratrèmol , les ruïnes del temple magnífic de Beel, el mont Lìban i el desert com un mar inhòspit. L’oasi era el recés dels mercaders que transportaven els rics teixits de porpra i els perfums preuats de l’Aràbia en vasos de metall i ònix, Palmira era “la perla del desert” que la bella reina Zenòbia ambicionà convertir en “la Roma del desert” al segle III.
Un món cultural moria, una nova religió sacsejava l’imperi romà d’orient a occident, la decadència era un fet quan nasqué Zenòbia el mes de desembre de l’any 245, filla d’egípcia i siri; molt jove es convertí en la segona esposa del rei-governador de Palmira Odonat,el “monarca de tot l’Orient”, amb qui tingué un fill, Valabat. La jove Zenòbia era ” bella,, d’ulls negres brillants, cintura flexible i una veu amb sonoritat masculina”, quan l’any 267 l’espós fou assassinat amb el fill tingut amb l’esposa primera, el nen Vabalat de només un any fou nomenat el successor i Zenòbia la regent. Dona culta, ambiciosa, coratjosa, magnífica genet i millor arquera entrà en guerra amb perses i romans, conquerí les terres àrabs veïnes i Egipte. Zenòbia era la nova Cleopatra, emperadriu augusta durant quatre anys; l’emperador i general romà Aurelià assetjà Palmira, la deixà sense queviures i la reina fugí essent capturada quan arribava a l’Eufrates. El somni acabà, Zenòbia la guerrera fou obligada a desfilar en el triomf romà com a presonera, lligats els peus i les mans amb gruixudes cadenes d’or que uns esclaus l’ ajudaven a portar. Mai no retornà al desert, mai no tornà a veure Palmira i les 1500 columnes de marbre de color daurat del gran temple. Potser plorà per tot allò perdut a la villa de Tívoli que l’emperador li atorgà, potser plora avui tement la trista sort de la seva estimada ciutat, la bella perla del desert. I amb ella plorarà la humanitat per la pèrdua irreparable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De ben segur que les autoritats mundials clamaràn al cel quan “quatre pedres” siguin desplaçades de lloc o esmicolades. Poc els importa el dolor de la gent: l’important és la majestuositat de les columnes daurades que cauen sota el poder destructiu humà; tant els hi fa si els poders destructius humans abans han acabat amb vides humanes “anònimes” i, per lo tant, “poc importants”.
Que faràn els turistes quan se’ls haurà acabat els motius i raons per seguir visquent? On aniràn, els científics, a estudiar pedrotes amuntegades una sobre l’altra? Quins seients seràn escalfats pels tirans de torn?
Qui s’abraçarà a la persona estimada que ja no hi és “gràcies” a la guerra? Qui s’enrecorda d’aquestes persones (“indignes” els anomenen alguns molt barruts, amb cofia i tot!) que han tingut la malhaurança d’haver nascut “al lloc i hora equivocat”?
Quina és la “pèrdua irreparable” per la que ha de plorar la humanitat?
Atentament