Els he vist estarrufats un altre cop. El co-líder féu ahir una roda de premsa encoberta, com en els temps propers en què parlava com a cap d’un petit govern en solitari. No importen prou ni els programes, ni la ideologia, ni la nació. No agrada en Montilla però hom considera en Mas la contraimatge d’un dels líders;
Elridge Cleaver (1935-1998), líder del Black Panther Party digué: "Bé, germà. Si tens un problema i no n’ets part de la solució, ets part del problema". Rosa Luxemburg (1870-1919) i el seu símil de la democràcia:. "La democràcia és una fruita carnosa, de pell atractiva, però que amaga un dur pinyol." (S’hi pot afegir sucre…).
A l’atenció de CiU i ERC un missatge que vé de lluny. Parlà la saviesa del poble i en Joan Amades ens la servà. "Per Tots-sants,/quinze enzà,/quinze enllà,/la flor de sembrar,/i si pot ser els d’aquí,/no esperis els d’allà". "Qui per Tots-sants no té sembrat,/perilla quedar enganyat." "De Tots-sants a Sant Martí,/sembra, si vols collir.".
Addicta i endogàmica cerco, trobo i llegeixo els comentaris -en paper,digitals, oficials, oficiosos i personals – sobre les possibles composicions del futur govern català. Em sembla que s’hi parla d’un país que no és el meu o d’un de meu que no m’agrada prou. Un país de camins trencats ?. Espero amb esperança. No vull
Ha arribat l’hora d’esclarir la confusió, d’ordenar sentiments i personalismes i posar-los al servei del futur. CiU, partit nacionalista, ha guanyat les eleccions amb el 31,5% dels vots; la voluntat col·lectiva de la societat catalana assenyala Artur Mas, cap de la força major parlamentària, com a President de la Generalitat i com a president d’un
El clima és avui excel·lent, la tardor s’ha disfressat de primavera delicadament perllongada. La ciutat desperta tard. És el dia de Tots-Sants, festiu . I ja que és també el dia de l’elecció dels nostres representants al Parlament de Catalunya, creients i agnòstics podem escoltar el missatge pragmàtic, aplicable al dia d’avui, que ens arriba en idioma angèlic
Primera plana !, les fotografies . "Avui": Zapatero-Montilla i Rajoy-Piqué ; "El Periódico" : Zapatero-Montilla ; "La Vanguardia": Zapatero-Montilla. Dia de reflexió : Elecciones españolas- top !. Ja ho digué ahir Montilla : a les eleccions hom tria o Zapatero o Rajoy. Em poso de mal humor. Recordo els mots que Ovidi posà en boca de
Uns ens sentim il·lusionats, fatigats i expectants, altres només encuriosits i encara d’altres són simplement espectadors indiferents. Per a uns la tria és la d’encertar l’administració eficaç, per a d’altres aquestes eleccions són d’importància transcendental perquè en elles es dilucida el futur de Catalunya: nació catalana o regió espanyola. Quan he escoltat en Carod dir "Mas
Manuel Milà i Fontanals , 1818-1884. "jo m’estic collint l’herbeta; / jo m’estic tota soleta. Ja pot parlar que no m’enganyarà. De bonic, prou hi enraona, / mes no cerca cosa bona. Ja pot parlar que no m’enganyarà. Per casar-m’hi el vol ma mare,/ i no diu que no son pare. Ja pot parlar que
De l’enquesta del CIS-eleccions 2006 m’han interessat les respostes a les preguntes sobre el que podem anomenar "sentiment d’identitat". Les persones enquestades que se senten "únicament catalanes" son el 17,5% del total (a la memòria tinc arxivat des de sempre el percentatge al voltant del 18%, el que em fa creure que és aquell un nombre
L’1 de novembre és la data de les eleccions nacionals. Sembla una bajanada, però és un recordatori. Aquest migdia he vist a TV3 un espai electoral del PSC en què el protagonista és el Sr.Presidente, ahir Montilla -el candidat- deia que la implicació d’aquell a la campanya catalana és "normal" ja que "Catalunya forma part d’Espanya".
Li han dit que ha començat l’època enlluernadora, la nova tecno-il·lustració democratitzadora i la soledat amable. Li han dit que hom escriu a través d’una gran porta de l’espai sense límits i hom parla amb interlocutors sense rostre. Que el que abans anomenàvem màgia ara es diu tecnologia . Que ja no ens comuniquem analògicament
El Sr. Presidente vol governar de prop la rica colònia catalana, la que dóna molt diner i no en rep gaire, la de la llengua indestructible que cal anar afeblint, la que és diferent i voldria peculiar. Ha triat com a virrei colonial un home-PSOE, amb experiència d’alcalde d’una ciutat del graner de vots socialistes a les eleccions
Hom diu que Catalunya peca de supèrbia. No ho crec. Govern, institucions, polítics, sectors econòmics i mitjans de comunicació cauen en el pecat de la pèrdua d’orgull quan propaguen i admeten la comparació entre Catalunya i Madrid, antinòmia político-social que rebaixa dia a dia la nostra estatura nacional. Madrid és una creació administrativa, una gran
L’home del gel alpí li seduí la imaginació que és, en ella, declaradament romàntica. De temps en temps recorda la troballa que omplí , ara fa 15 anys, els diaris. Dos alpinistes descobriren al massís de l’Ötzal, en una glacera, entre Àustria i Itàlia, el cos d’un home congelat, momificat, vestit, calçat (un peu petit,