Alguns diumenges d’aquest mesos estranys he escoltat la missa transmesa des del monestir de Montserrat. No hi veia la figura coneguda alta i prima, ja ascètica els últims temps, del monjo Regué, la seva absència em féu pensar que era malalt o que la comunitat el volia preservar del cruel virus que castiga el país. Ahir ens assabentaren de la seva mort.
El P. Hilari Regué no ha estat un historiador, un narrador o intèrpret de la història, sinó en especial un cercador de la veritat històrica de la complexa relació entre l’església catòlica i el franquisme i un descriptor del terrible dilema moral del cristià i el poder del catolicisme triomfant. La seva obra “La espada y el incienso” fou, per a molts, per a mí entre aquests, el descobriment d’una atroç mentida oficial i de la seva instrumentalització.
Estimador de la fe benedictina, el seu model de vida ètica i comunitària, de Catalunya, la seva pàtria, i de la veritat, el Pare Regué ha estat un dels últims supervivents d’aquells intel·lectuals compromesos amb el manteniment del fil roig de la nostra història, la dels herois que no deixaren que aquell es trenqués amb l’única força de la seva intel·ligència, coratge i fidelitat al nostre poble.
Ja mai no trobaré el Pare Regué entre els seus companys de l’orde, veuré el seu lloc buit davant de l’armònium , inútil serà cercar-hi la seva figura. Ens ha deixat per sempre, però el seu record, exemple de religiositat, coratge i saviesa viurà per sempre en la seva obra. No serà oblidat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!