Ahir els nostres presos i preses polítics parlaren. Una tarda , uns al·legats que mai no oblidarem, la seva veu era la nostra, la seva innocència era la de tots nosaltres, la seva emoció era la nostra i el seu empresonament el de les nostres idees, el de la democràcia, el de la llibertat.
Sentí un orgull profund, una admiració i·limitada, una vívida i amarga i alhora dolça emoció. I vaig saber pel cor i al cap que el meu allunyament d’Espanya és irrevocable, que el dolor dels nostres líders és una ferida que mantindré oberta i que el seu exemple i amor a Catalunya alimentarà la nostra força col·lectiva .
La tarda d’ahir les nostres preses i presos polítics revaluaren la Política, l’ha reinventaren com l’expressió més digna i emotiva d’un nou activisme cívic i pacífic en benefici de l’interès comú present i futur, i alhora situaren el poble català com el servador combatiu i incansable dels drets humans i els principis de la veritable democràcia.
Gràcies, amics i amigues, per sempre estimats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!