Hi són , estimada, hi són les orenelles i la primavera també, la de l’oratge i l’altra.
Les orenetes són fletxes vives, petits pinzells que pinten al cel arabescs de bellesa efímera, que el millor artista no pot reproduir. No en veu i és primavera.
Ni les sent ni les veu; sent la tristesa i les veus dels 900.000 catalans i catalanes que es troben atrapats en un atur no volgut. I avui, malgrat el vent i pluja, vol creure que hi ha primavera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!