Coc Ràpid

Amb sorpresa he vist que la paraula “nôtre” francesa ja no és “nôtre” sinó “notre”, he certificat amb tristesa enyoradissa que ha perdut l’accent , aquell barret que es mantenia en equilibri flotant damunt de la vocal “o” i que donava al mot un aire elegant, com si el vestís d’etiqueta.  No m’havia assabentat de les noves normes que des de fa ja alguns anys els acadèmics francesos havien recomanat (que no manat ) que s’empressin a l’escriptura. Els escolars s’entrebancaven amb l’ortografia i feia de mals ulls constatar-ho (és honest apuntar que la proliferació d’accents en la llengua francesa és una cursa d’obstacles) i l’accent circumflex fou un dels ítems condemnats.

A mi em sap greu que desaparegui el circumflex que elideix la “s” del mot primitiu però que recorda que la paraula pervé del llatí i  l’agermana amb d’altres llengües romàniques, la nostra, per exemple; m’agrada el circumflex que uneix els altres dos accents, l’agut i el greu, i allarga el so de la vocal assenyalada. I m’agrada, fins i tot, la seva grafia que té la forma de teulada on sembla aixoplugar-se la vocal desvalguda.

Ben aviat el circumflex serà una tecla exòtica al tauler de l’ordinador, una rèmora del passat que generalitzaren per comoditat en la impressió els tipògrafs des del segle XVII i que avui per necessitats d’economia ortogràfica ha iniciat el camí de l’oblit.

NB. Qui llegeixi el post d’ahir “Nôtre Dame crema!” és dispensat de veure-hi el barret circumflex.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!