Coc Ràpid

La tremolor de la terra ha convertit en runes les velles muralles que aixecaren les gents de la ciutat fa set-cents anys; han caigut les esglésies que servaven el nom de Benet i Escolàstica, els dos sants nascuts als voltants de  l’any 480 a la ciutat romana de què son pare era el prefecte , Núrsia .

Núrsia, avui destruïda per un potent terratrèmol, manté el record del poble etrusc que la fundà en el nom de la deessa de la fortuna. Al redós dels monts Sibil·lins ha viscut segles de pobresa, lluites i santedat, conservant la memòria dels temps antics en les narracions llegendàries de la Fata Sibil·la, la bona maga que ensenyà a teixir i filar i la de les dones de rara bellesa mai no vista, amb peus de cabra, que voltaven la ciutat en una fugida interminable com la d’aquelles joves sabines que foren raptades i mai no tornades pels homes del primer regne romà. Fou Núrsia el poble orgullós que no oblidant l’afront lluità contra Eneas conduït pel seu cabdill Ufent, mort i decapitat en la batalla final, després de veure els seus quatre fills immolats sobre la pira mortuòria de Pallant per ordre de l’heroi troià.

L’Úmbria, al cor dels Apenins, és lloc castigat pels terratrèmols, la cruel venjança dels déus que viuen sota terra contra els humans. Núrsia els resistí  durant tres mil anys, fins avui quan, convertida en pedres plorosa i sola, ha sabut que els mites i les llegendes i fins i tot els sants són uns altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!