L’edat adulta no és només una suma agregada de temps i d’experiències viscudes, és també una representació mental que hem modelat en categories: joventut, edat intermitja, vellesa.
Recentment uns científics han demostrat que aquella representació mental no és la mateixa per a tots els grups d’una edat determinada. Dos grups objecte d’estudi corresponents a persones entre els 18 i els 25 anys i entre els 56 i els 75 havien de classificar per l’aparença física un determinat nombre de rostres en tres categories d’edat, dels 20 als 35 anys, dels 40 al 55 i dels 60 als 80. El grup de persones d’edat compresa entre els 56 i els 75 anys identificaren les tres categories però el grup de joves n’identificaren només dues, la joventut i la vellesa, integrant en aquesta les persones d’edat dels 40 als 80 anys. Nosaltres i ells. Aquesta classificació dicotòmica podria explicar algunes conductes polítiques i socials de la nostra època.
Els partits polítics cerquen líders joves per a representar-los i releguen l’experiència dels grans en un lloc subordinat a la joventut, les empreses no ofereixen llocs de treball a persones grans, dones i homes cerquen recuperar l’aspecte de l’edat que ja han viscut no resignant-se a pertànyer al grup que havien considerat dels vells. Negligeixen el que el mateix estudi recull, que la informació rellevant social és més completa i detallada en les representacions mentals de la gent gran que en les del joves, que l’experiència és saviesa.
El que l’estudi indica és el que intuïem, als ulls dels joves tots els altres són vells. Però per als més grans de 75 anys hi ha una quarta categoria no detectada de grups d’edat adulta: joves, d’edat intermitja, gran i vells. M’ho féu veure un home savi de 86 anys quan em digué: “no és el mateix ésser gran que vell”. La seva mirada deia “naltros els vells i ells, tots els altres que naltros ja hem sigut”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!