“Podemos” en versió espanyola o catalana, tant s’hi val, ha difos el relat de la viabilitat del referèndum català pactat amb el Govern espanyol, sempre que aquest fos un Govern d’esquerres de què el partit d’Iglesias formés part.
Arraconat aquell relat, és sensat d’observar que el discurs “podemita” mostra un clamorós oblit, hi ha omès allò fonamental, que la cultura del diàleg, la llibertat i el respecte a la voluntat d’un poble té els arrels en la Democràcia. L’omissió impedeix de comprendre que per a acordar el procés de Catalunya cap a la independència tan bon interlocutor seria un govern espanyol de dretes demòcrata com un d’esquerres demòcrata. I és aquest dèficit el que aboca el Parlament català a optar per la Declaració Unilateral d’Independència. No és qüestió d’ideologia sinó de democràcia.
David Cameron, líder del partit conservador, no és d’esquerres, és simplement demòcrata.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si a la Gran Bretanya saben molt bé que un anglès no és el mateix que un escocès, a Espanya la gran majoria pensa que els catalans són espanyols («encara que no ho vulguin ser»), i proposar a aquesta gent fer un referèndum d’autodeterminació seria com proposar a un creient fer un referèndum sobre l’existència de déu (només de pensar-ho ja estarien en pecat!). Ara, però, sembla que alguns espanyols (i uns quants milions, ei, no pas una minoria testimonial) comencen a acceptar-ho… em sembla que això sí que és una qüestió ideològica! De fet, l’esquerra espanyola sempre havia defensat el dret a l’autodeterminació: el nostre parany seria creure’ns que forma part de l’esquerra espanyola aquest pretès «PSOE» creat el 1974 amb els diners de la CIA enviats pel missatger Willy Brandt!
Cal fer el referèndum; si no pot ser pactat, de forma unilateral (RUI). Això sí: referèndum, és a dir, votació censatària: cada persona un vot.