Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

28 d'octubre de 2013
4 comentaris

Nicolau Eymerich, el gran inquisidor (1318-1399)

1360. Els barcelonins s’esfereïren al veure cremar a la foguera el franciscà espiritualista, el beguí Nicolau de Calàbria, condemnat per heretgia pel gran inquisidor de la Corona, el dominic gironí Nicolau Eymerich. El rei Pere III, protector dels beguins i enutjat per l’enemistat declarada de l’inquisidor amb la seva persona i els seus súbdits, el cessà en el càrrec que exercia a penes feia tres anys. Ben aviat tornarà a actuar.

Nicolau Eymerich és un home de personalitat complexa. El corrou i domina una obsessió, l’anihilament d’heretgies i heretges, la persecució de jueus, conversos o no, el càstig als blasfems. És enormement cruel, ordena travessar la llengua dels blasfems per tal que no en profereixin de blasfèmies, és manipulador, egocèntric, es considera el més gran intel·lectual, un expert científic perquè diu conèixer tota mena d’heretgies, és temible i temut, cerca arreu com el caçador les víctimes els heretges i persegueix fanàticament els lul·lians i les obres d’en  Llull amb l’objectiu que el Papa el declari herètic i avorti la seva canonització ja endegada. Actua amb menyspreu contra el monarca i les seves lleis dient-se “criatura del Papa” i només a ell subjecte. 

 

Nicolau Eymerich nasqué l’any 1318 a Girona, on hi professà com a dominic, estudià teologia a Tolosa i es doctorà a París. L’any 1357 fou nomenat Inquisidor General de la Corona catalanoaragonesa pel rei Pere III, ben aviat la seva crueltat en els interrogatoris a suposats heretges, les tortures terribles que els infligia, el seu fanatisme contra franciscans i beguins i la seva declarada animadversió al rei originaren gran temor al poble i procuraren el seu cessament com inquisidor l’any 1360. Al 1362 és elegit Vicari General dels dominics, elecció que Pere III aconsegueix que sigui revocada pel Papa; segueix exercint d’inquisidor, ataca Llull i els seus seguidors, nombrosos a València i Barcelona, manipula les seves obres per tal que el Papa hi identifiqui com mostra d’heretgia els coneixements d’alquímia i de la càbala.

L’aversió als jueus és patent, n’és un exemple colpidor el procés contra el convers barceloní Astruc Dapiera a qui acusa de bruixot i condemna a presó perpètua. Pere III li prohibeix predicar a Barcelona, no és obeït , ordena que sigui negat al riu Ter però les súpliques de la reina li fan canviar l’ordre de mort per la de l’exili. Eymerich fuig a Avinyó on hi ha el Papa Gregori XI, al 1378 és al mateix Avinyó amb l’antipapa Clement VII. Però mai no ha desistit de tornar a ser inquisidor a la Corona, s’autonomena “nuntius ad reges Hispaniae”, torna a Catalunya al 1381, exercint-hi l’ofici sant de dominic inquisidor sense ser-ho protegit per l’infant Joan, fill d’en Pere III. Un cop mort aquest , Joan nomena Inquisidor General Eymerich, és l’any 1386. 

Ben aviat el rei Joan I s’adonà del seu error. El fanatisme foll de Nicolau Eymerich contra els lul·lians el conduí a declarar ciutat d’heretges València i també Barcelona, els consellers s’hi revoltaren i iniciaren un procés contra el mateix inquisidor. Fugí a Avinyó altra vegada, d’on tornà, mort el rei Joan l’any 1396, per a recloure’s al monestir gironí on el 1334 havia professt i on morí tres anys després.

Nicolau Eymerich fou fanàtic, violent, cruel, obsés, temut i temible; autor d’obres de teologia, antilul·lià, antifranciscà, enemic de jueus, de beguins, enemic també dels reis Pere III i Joan I. I autor del lamentablement famós “Directorium inquisitorum”, manual d’inquisidors usat fins al segle XVII.

Nicolau Eymerich, dominic, Gran Inquisidor. 1318-1399.  

  1. A Montserrat hi ha una estatua de Domènec de Guzmán, el creador dels “gossos de Déu”, i un dels impulsors de la croada catòlica romana contra els càtars…

    El superior del monestir de Motserrat pot demanar tot el perdó que cregui convenient per el suport a la dictadura franquista (o era per la atenta rebuda als jerarques nazis en la seva visita a Montserrat en la seva cerca del sant grial?), però l’estatua d’un personatge tant sanguinari com és aquest Domènec de Guzman ni tocar-la! Per lo menys, no hi ha la hipocrèsia que tant els agrada en la nostrada vida civil i política.

    I encara hi ha gent que li agrada fer diferències entre l’anomenada església espanyola [romana] i la suposada catalana [romana]… Però si totes dues són la mateixa, la del Vaticà!

    Atentament

Respon a Maite Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!