Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

3 de març de 2014
10 comentaris

Ni tan sols un punt?. Mal auguri

La ciutadania veu amb  estupefacció el comportament dels partits que recolzen la celebració de la consulta davant de les eleccions europees:

Pla A. Unitat.
IC-V es negà rotundament a presentar-se a les eleccions europees al costat de CiU. ERC considerà poc efectiu presentar-s’hi amb CiU. CiU es quedà sola en veure rebutjada la seva oferta d’unitat.
Pla B. Inclusió d’un punt sobre la consulta i procés idèntic en els tres programes.
IC-V s’ha negat a pactar el punt del programa electoral perquè no està d’acord amb la manera que el govern de CiU afronta la crisi econòmica. ERC, acobardida per la deserció de l’esquerra en vol treure profit i ha decidit que considera inútil pactar el punt en qüestió amb CiU. CiU es queda sola en veure rebutjada la seva proposta. 

La ciutadania ha passat de l’estupefacció a la decepció.
 
 

Els raonaments adduïts per IC-V i ERC no són convincents, són l’expressió que intenta emmascarar que la seva adhesió es deu a l’interès del partit i que aquella és superior al dany que ocasiona a l’interès general. El mal ocasionat és gran.

La ciutadania , estupefacta i decebuda, res no pot entendre, ha començat a desconfiar i s’encamina cap al pitjor estat d’ànim, la indiferència.

  1. Els sistemes de partits són fills del règim que els ha creat (llei electoral+sistema de finançament de partits). El sistema català actual també.
    Ara el paradigma està canviant començant pel carrer. Els votants, la societat, hem canviat. Els partits NO han canviat en absolut, encara.
    El canvi de paradigma portarà un canvi del sistema de partits. Els autonomistes desapareixeran TOTS, del tot o en part. PSC és el primer. Unió serà el segon. Convergència el tercer. ICV el quart (costarà un xic més per allò del “prograsisma” i les “retaiades”. Fins i tot ERC sofrirà una catàrsi interna, per adequar el que semblen al que són.
    Pel costat espanyolista veurem canvis que situaran aquest vot on realment és: no en els plantejaments socio-econòmics, sinó en plantejaments de quin és el cos sobirà a Catalunya. PP, PSOE i C’s acaben confluint indefectiblement.
    Catalunya necessita bons lectors de la realitat i els partits i coalicions han de fer-los-hi cas. Quant vots va perdre el President Mas per causa de l’arrecada que porta (Duran)? Això va fer crèixer una ERC remaquillada, que ara te pretensions. Qui te por dels quatre d’Iniciativa? Per què hem d’esperar un PSC que encara no es prou valent per decidir-se? Per què Convergència no es posa a liderar el procès sense complexos?

    No podem anar a les plebiscitàries amb aquestes estructures velles. Hi hem d’anar amb els nous vímets. La cistella que farem els mereix.

  2. HAS TRET EL TEMA, CARME-LAURA, BÉ JO CREC QUE EL QUE PASSARÀ ÉS QUE NO ANIREM A VOTAR, P’RÒ NO NOMÉS PERXÒ, NO, TAMBÉ PER LES CONSTANTS PEGUES I ALGÚN DESPRECI QUE HAN VINGUT DE LA COMISSIÓ EUROPEA.
    QUE S’ JHO FACIN!
    NO VOTEM I QUE S’ ENDUGUIN UN BON ENSURT.NO CAL QUE SIGUEM COM UNS XAIETS QUE VAN PIDOLANT.

    L’EFTA (ASSICIACIÓ EUROPEA DE LLURE COMERÇ), L’ EEE (ESPAI ECONÒMIC EUROPEU) I L’ ESPAI SHENGEN EN SON L’ ALTERNATIVA , A MÉS A MÉS L’ ALTERNATIVA CLARA I FACTIBLE.

    EL PRESIDENT HAURAI D’ APROFITAR QUE EL SEMESTRE QUE VÉ PRESIDEIX SUISSA EL CONSELL DE L’ ASSOCIACIÓ EUROPEA DE LLIURE COMERÇ PER FER-HI UNA VISITA I COMENÇAR A NEGOCIAR. 

  3. Així ho expressa Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, el que va batre la “de los llanos de la lluna” amb una ridícula bandereta “rojigualda”, el que va fer guanya a l’AMI la decisió de fer la Sobirania Fiscal i de Declarar tots els municipis que en formen part “territori sobirà i alliberat”, així ho expressa:

    “Jordi Fornas i Prat: Convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional. Aquest proper 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència amb l’acord del Govern i del Parlament.”

    Creieu-me: Unim-nos i fem d’aquestes eleccions del 25M la millor i més gran campanya que mai s’hagi fet per a potenciar i finalment fer la Declaració d’independència de Catalunya. Aquesta sí que és la veritable oportunitat de les eleccions europees del 25 de maig per als catalans i per sort nostra aquesta oportunitat amb l’UDIC “Units per Declarar la Independència catalana” i Jordi Fornas encara no és morta!

    El crit és per a tots, CIU, ERC, CUP, ANC, AMI i demés catalans de bona voluntat: UNIM-NOS per DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor d’UDIC “Units per Declarar la Independència catalana”

  4.     Jordi Fornas amb el seu clam: «Unim-nos per Declarar la Independència Catalana» crea l’associació d’electors “Units per Declarar la Independència Catalana, UDIC” per a presentar-se a les properes eleccions europees, amb un sol objectiu “Declarar la Independència” i també fer pujar aquest clam fins al cel.

    Es tracte d’un nou discurs alternatiu a l’oficial -del dret a no decidir o Consulta no vinculant amb pregunta assassina-, i així es posa l’únic objectiu vàlid per a Catalunya, la Independència, voluntat del Poble expressada a la Gran Manifestació del 2012 i a la Gran Cadena del 2013, dalt del millor balcó europeu com és la campanya d’aquestes eleccions europees, un lloc de visibilitat i ressò internacional de primera línia.

    —————————

    Idees força sobre la Declaració d’Independència

    1) –    La Declaració unilateral d’Independència (DUI) és urgent i ens convé.

    2) –    La Declaració d’Independència és ben vista pels millors especialistes mundials.

    3) –    La Declaració d’Independència s’ha de fer en tot procés com el nostre, s’ha de fer abans o després, però s’ha de fer i quan més aviat millor.

    4) –    La Declaració d’Independència és la porta i el passadís per a esdevenir un afer internacional, mentre es traca d’un afer domèstic, en aquest cas de l’estat espanyol, ningú et pren en consideració i tampoc s’hi vol ficar. Sense una declaració d’independència cap estat reconèixerà Catalunya com a nou estat ni com a Poble sobirà

    5) –    La Declaració d’Independència actua com un escut o una vacuna enfront de possibles imprevistos que ens vulguin procurar de la nit al dia els contraris de tota mena i de tot origen a la nostra plena llibertat nacional.

    6)  – Per assolir tota independència s’hi han de comprometre de forma clara el Poble i els caps polítics.

    En la persona de Jordi Fornas i pel seu compromís s’està edificant un capdavanter capaç de posar-se davant del Poble per liderar el procés i portar-lo a terme. Fornas està apunt, té la força de caràcter i la idiosincràcia necessària i està absolutament determinat a fer la Declaració d’Independència.

    7) – Per a poder presentar-se a les eleccions europees del 25M Jordi Fornas i UDIC necessiten la confiança i el suport de 15.000 catalans, les signatures de suport a la seva candidatura les recollirem el mes d’abril. El 25M, en tractar-se de circumscripció única, UDIC podrà rebre vots, tan de les illes, com del País Valèncià, de la Franja i del Principat.

    8) – Aquest abril signeu per Jordi Fornas i el 25M del 2014 voteu per la DUI.

  5. Trobo que tens una manera de veure la situació força simplista perquè dónes les culpes del desencontre a ICV i a ERC per igual i tu saps que això no va anar així.

    Sobre el pla A és evident que no es pot fer una pacte si ja hi ha forces que no el volen fer. Si ERC hagués pactat només amb CiU, sense tenir en compte a la CUP ni a ICV com ho hauria entès l’electorat? Dos contra dos?

    Sobre el pla B, ERC ja va dir que posaria la majoria de punts proposats per l’ANC i està per veure què faran les altres forces i què farà en concret CiU.

    Suposo que també CiU hi té alguna part de respnsabilitat, oi? O és que està esperant a veure-les venir sense fer cap més proposta?

    Finalment dir-te que de tot això no se’n pot deduir que ara la gent està estupefacta, desconfianda i indiferent. Si fos així no s’entendria l’enorme esforç que està fent la societat civil per tirar endavant del procés amb el Signa un vot de l’ANC i amb la Campanya Volem un país normal d’Òmnium.

    Alerta amb voler expressar els sentiments personals com a generals.

  6. Sense parar-me a comentar el teu anàlisi amb el qual concorro en línies generals, voldria dir, Carme, que jo estic força decebut per l’actitud dels partits pro consulta; tot i això, reconec que Convergència des del principi ha fet un esforç per encarrilar la unitat que faria molt de bé al procés independentista. Un altre cop, malauradament, es visualitza el defecte dels nostres partits i dels nostres polítics: sempre mirar abans per la formació que pel país, i, per sota, dissimuladament, sempre aquesta guerra caïnita que tant de mal ens acabarà fent. 
    Jo, he de dir, ja començo a estar força emprenyat perquè veig que estem perdent ocasions que es presenten -eleccions europees- on podríem demostrar al món la nostra unitat i la fermesa dels nostres propòsits. En canvi, es detecta, per la part de la majoria dels partits pro consulta, una certa fredor i manca d’entusiasme envers el procés quan s’hauria d’estar treballant sobre un programa de conjunt que mostrés amb la majoria de vots que els ciutadans de Catalunya volem un Estat propi. 
    No es donen compte els nostres representants que Europa ens està observant? Si continuen així, cadascú amb el seu petit programa particular, després dels comicis què diran? Que el desig d’independència no té gruix?
    Els partits, francament, s’ha tornat a veure, no poden organitzar res units. Ni per Catalunya. Aquí tornem a necessitar una ANC que  coordini quelcom semblant a la Via Catalana però amb l’acció d’anar a les urnes a votar a les europees per Catalunya. La gent sortiria de casa a votar amb ganes. L’impacte mediàtic internacional seria fenomenal!
    Pateixo pel que veurem durant la campanya electoral que pot ser molt dura: els uns contra els altres, sense cap mirament; els ciutadans un altre cop decebuts per l’espectacle i els unionistes foten-se un fart de riure.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!