Coc Ràpid

La mare intentà corregir el mal costum de la nena d’assenyalar amb el dit, no se’n sortí pas. No és que la nena fos una criatura tossuda, simplement duia imprès a l’ancestre genètic un gest tan antic com la necessitat de comunicar-se de la primera humanitat que encara no ha perdut.

No es pot entendre el llenguatge oral sense l’acompanyament del gest, sons i gestos van íntimament units. Ella creu que abans que fos sistematitzada l’organització gramatical de la llengua, i amb aquella les categories sintàctiques del subjecte i l’objecte, l’expressió “digital” existí.
El cop al pit indicà el subjecte i la mà o el dit assenyalant l’altri o allò volgut o fet mostrava l’objecte.

Avui el món de la comunicació és digital. Ho ha estat sempre, molt abans que la mare repetís allò de “Nena, no assenyalis amb el dit”.