Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Maria Barbal irrompí fa anys, al 1984, a l’escenari literari català amb una obra que entroncava amb la tradició narrativa de grans novel·les, unint el món rural, les ferides de la guerra civil i la veu de la dona amb un ús fresc i desinhibit de la parla pallaresa, “Pedra de tartera”.
“Pedra de tartera” s’ha convertit en una obra “glocal”, amb centenars de milers de lectors de cultures allunyades de la nostra, és avui un “clàssic”. Sàviament Barbal gestionà l’atracció del gran èxit tancant cicles i obrint-ne de nous amb registres lingüístics i narratius diferents.
Maria Barbal no només és una gran escriptora, ha estat també una gran professora, respectada i estimada per alumnes i professors. Coincidí amb ella durant uns mesos al claustre de l’Institut, l’escriptora pluripremiada i multillegida era la professora exce·lent, la companya discreta, la que escoltava amb un somriure afable, la que aconsellava generosament sense afectació. La seva natural discreció era una lliçó i un correctiu per a petites supèrbies.
L’obra de Maria Barbal és la de l’escriptora i la de la mestra i el testimoni de la persistent lleialtat a la nostra llengua de la veu d’una dona.
Felicitats!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!