Coc Ràpid

-Mare, hi ha guerra el dissabte?… El nen, de pell color oliva ennegrida, cos prim i bellugadís, mira amb  ulls innocents la mare, esperant-ne la resposta.
-Med, cigró, cigronet meu, el dissabte, el diumenge i tots els dies de la setmana hi ha guerra, diu amb veu cansada.
-Mare, i quan podré tornar a jugar a pilota?. Saps, mare, me n’he fet una de molt grossa… Amb el paper dels cartells caiguts de les parets, els he apretat molt, els he mullat amb una mica, sí, mare, només amb una miqueta d’aigua. El corder m’ha regalat uns trossos de corda i amb ells he lligat la pilota. La vols veure, mare?…
Mira!, la volia pintar amb els colors de la samarreta que el pare em regalà l’any passat, quan jo era petit… Que ja no tornarà mai més el pare?… 

Perquè plores, mare?… Ja ho sé que no tornarà, ja sóc gran. No ploris, mare, jo et cuidaré, no deixaré que et fassin mal…
I quan es faci de nit, mare, podré jugar a la plaça amb la pilota?. No, no la perdré, no, no me la prendran. La vigilaré. A la nit no hi haurà guerra, oi, mare?… Em posaré la samarreta, em deixaràs, oi, mare, em deixaràs que jugui una mica, només una miqueta?… Podré posar-me la samarreta, és igual que em vingui una mica petita, de nit no es veurà. Podré, mare?…
Mira, mare, mira la pilota!, toca-la, agafa-la, que n’es de maca oi?,  i és dura, l’hauré de xutar molt fort!..
Mare, mareta, em miraràs mentre hi jugo?. T’estimo molt, marona.