Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

26 de setembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

Marceau, el mim

Marcel Marceau, el mim, ha mort i amb ell Bip, el personatge-mim que creà, motlle que malgrat ser únic ha originat còpies clòniques. Enllaçà amb el mim grec, la mímesi, el ritual origen del teatre.  El mim grec no emprava ni màscara ni vestit específic, el gest, la  postura, la dança era la seva expressió sense paraula, era als ulls dels espectadors home, dona, vell, jove,  pedra, animal. Com ell, Marceau encarnat en Bip representava caracters, no imitava, al·ludia, suggeria per a influir en la manera de ser, en l’"etos" de l’espectador.

Marceau no usà màscara, anà més enllà, ell mateix es convertí en un altre, en un mim que mimava el que transcendia de la realitat, la seva essència. El rostre maquillat de blanc concentrava l’expressió en els ulls negres i la gran boca roja, el cos vestia l’esperit. Bip amb les mans dibuixava en l’aire la caixa de vidre, s’hi tancava, era el seu espai, el seu escenari o potser l’escenari era allò que hi havia a fora.

No hi ha teatre sense espectador, no hi ha mim sense la imaginació de l’espectador. Només un home pot fer creure que és una flor i només un altre home pot veure en la mímesi aquella flor.

Marcel Marceau fou l’autor, Bip l’actor i nosaltres els seus personatges. Diem adéu al geni, al mim del segle XX.

  1. De l’equip de mestres de l’EBM BIP he rebut aquest escrit :
    ‘Marcel Marceau ha mort. Malgrat a ell ja no el tindrem més, no podem menys que recordar el que ens ha deixat: el seu personatge ‘BIP’, que dóna nom a la nostra escola.
    ”Igual que Chaplin amb el seu personatge del vagabund, Marceau va crear Bip, el seu alter ego, el pallasso tendre i irònic amb qui va encisar el públic més enllà de les fronteres de l’idioma i la cultura de cada país ” – El Periódico, dilluns 24.09.07.
    I, malgrat ell ja no hi és, desitgem que les seves qualitats: el detall ínfim i cuidat del gest, la poesia i tendresa dels seus personatges, la calidesa del seu somriure, de la expressió dels seus ulls, de la cara, de tot el seu cos …. restin per sempre entre nosaltres, en el què fer diari del nostre centre.
    I, d’igual manera que Marcel Marceau lluità a la resistència durant la segona guerra mundial, voldríem fer d’aquests trets, que en són propis del Bip, bandera de resistència per no perdre una escola bressol de qualitat.

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!