Mama, jo vull un euro dels que ha fet encunyar la Generalitat, ja sé que no serveixen per anar a comprar però jo en voldria un. El guardaré en una caixeta -buidaré la de les bales de vidre- fins que em faci gran. Serà un record de l’any màgic i de l’estupidesa grotesca del Govern espanyol. Si jo sé que els euros que persegueix la Fiscalia són de mentida, com no ho saben ells?. N’has vist algun, mama?, són tan brillants com el sol quan llueix?, seran així els nostres euros veritables, els de la República Catalana? .
Compra-me’n un , mama!, el guardaré sempre, no el perdré pas, t’ho prometo..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!