El discurs d’en Joan Tardà ahir al Congrés fou extraordinari, una explicació diàfana de les raons per les quals demanem els catalans la independència i el detall de l’agenda política que la majoria parlamentària catalana durà a terme per a la consecució d’aquella. El portaveu d’ERC, sense gesticulació ni cridòria, interpel·là el candidat a la investidura, Sr. Sánchez, amb la pregunta que molts catalans li faríem: imputarà els que volen la independència i treballen per a assolir-la, els condemnarà, els empresonarà?, com reaccionarà el món, com la societat espanyola?, què dirà Galícia, el País Basc, les Illes, València, què dirà Espanya?… Les preguntes han tingut una potència extraordinària, han fet aflorar el que se silencia, han deixat al descobert les debilitats i pors dels partits espanyols que traslladen al poder judicial la seva manca de valor polític i ha fet de manera exemplar una crida als valors democràtics de la societat espanyola.
En Joan Tardà ha parlat en nom del país, del Parlament, del Govern, ha parlat en nom dels catalans, amb respecte per a tots, independentistes o no i quan ha dit “nosaltres els republicans” no hem escoltat el representant del partit al qual pertany sinó el portaveu de tots aquells catalans que volem viure en la República Catalana.
Magnífic Tardà!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben vist, ben dit, senyora Gil. A tots ens va agradar veure i escoltar en Joan Tardà
Penso el mateix. Em vaig sentir representada i em vaig emocionar.
Una abraçada Carme-Laura!