Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

4 de gener de 2014
1 comentari

L’smartphone

És un malson es diu. Amb ela anys els somnis es van tornant politemàtics. Des de fa un temps, malgrat que és culturalment i genètica puntual, somnia que es perd en un tauler de carrerons costeruts i que inevitablement arribarà tard a casa.
Vol telefonar per a tranquil·litzar la mare. El malson comença en el moment que agafa el telèfon, no sap manejar-lo, la pantalla és negre, la toca, pitxa les icones… no hi ha res a fer, de sobte nombres i lletres i colors l’omplen. Es desespera, el telèfon s’ha converit en una màquina amb vida pròpia que la desafia.
S’angoixa. És de nit. La mare patirà, escrutarà des de la finestra el carrer fosc. És temps de restriccions.

És un malson es diu. Es desperta. Sent una profunda animadversió pel flamant nou “smartphone” que li han dut a l’avançada els Reis i que per art de negra màgia s’ha posicionat en un enigmàtic “mode vol”.

  1. No me’n parlis, noia, que estic més desesperada que tu! El primer adminicle d’aquests que vaig tenir -em va durar tot just uns mesos, perquè me’l van robar- encara el vaig dominar; el d’ara, però, és a punt de portar-me al pavelló de psiquiatria de l’hospital més proper. Teòricament, gairebé és capaç de cuinar-me un suquet de peix; a la pràctica, estic funcionant amb un aparell de substitució que m’han subministrat mentre en fan la reparació, o posada a punt o no sé qué (no és normal, em sembla, que em lliurin un estri que no funciona si he pagat religiosament). El resultat de tot plegat és que, de moment, m’he vist obligada a aprendre tres funcionaments diferents, i l’envitricoll és més que notable; t’ho asseguro.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!