No me’n parlis, noia, que estic més desesperada que tu! El primer adminicle d’aquests que vaig tenir -em va durar tot just uns mesos, perquè me’l van robar- encara el vaig dominar; el d’ara, però, és a punt de portar-me al pavelló de psiquiatria de l’hospital més proper. Teòricament, gairebé és capaç de cuinar-me un suquet de peix; a la pràctica, estic funcionant amb un aparell de substitució que m’han subministrat mentre en fan la reparació, o posada a punt o no sé qué (no és normal, em sembla, que em lliurin un estri que no funciona si he pagat religiosament). El resultat de tot plegat és que, de moment, m’he vist obligada a aprendre tres funcionaments diferents, i l’envitricoll és més que notable; t’ho asseguro.