Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

10 d'abril de 2015
6 comentaris

Little Foot: Prometeu abans del mite

sn-Australopithecus

Little Foot morí potser per una caiguda dins d’una cova (per la ferida d’una fletxa i malgrat aquesta mena de mort)* i malgrat el seu nom no fou pas un indi pell-roja de peu petit sinó un homínid que visqué a l’Àfrica del Sud fa 3,67 milions d’anys. Little Foot fou el nom que els paleontòlegs donaren als quatre petits ossos fòssils dels dits d’un peu d’un Australopithecus que trobaren l’any 1994 a una de les coves de pedres calisses del gran jaciment de Sterkfontein, reconegut per la UNESCO com el Bressol de la Humanitat, a les coves que testimonien que fa més d’1 milió d’anys els nostres ancestres ja havien domesticat el foc. De Little Foot s’ha recuperat l’esquelet complet fossilitzat amb les pedres de la cova, és el representant del nostre avantpassat més llunyà, l’espècie batejada amb el nom d’Australopithecus Prometheus, un nom de venerable història i significat.

Prometeu, “el prescient”, fou el tità enemic dels déus que tragué del salvatgisme i la ignorància la humanitat; robà o inventà per als homes el foc i fou ell qui advertí al seu fill Deucalió, el Noé bíblic, que esdevindria el Diluvi i que construís l’arca-nau que salvaria el gènere humà. L’Australopithecus, el mono austral, Prometheus ens ha mostrat els nostres errors, ens ha tret de la ignorància, ens ha explicat que poc encara sabem dels inicis de la humanitat, que aquests han estat lents per al nostre sentit del temps, però amples en l’espai africà, que a cada troballa nova rescatada de la pedra descobrim quelcom més dels nostres orígens.

Havíem cregut que na Lucy, Australopitheca Afarensis, que visqué fa 3,2 mil·lions d’anys a les terres d’l’Etiòpia d’avui, era l’homínid més antic i que només els Afarensis poblaven l’Àfrica, era una creença errònia. Tres anys després que es trobara Little Foot els científics començaren a desenvolupar un nou mètode de datació de restes fòssils, “l’isocron burial dating”que ha estudiat amb èxit sobre els ossos fòssils els ràtios d’isòtops d’alumini i beril·li  formats per interaccions amb els raigs còsmics. Amb el nou mètode de datació, el marge d’error el qual és només de 160.000 anys, s’ha establert que Little Foot  visqué a Sudàfrica quasi 500.000 anys abans que na Lucy. Ambdós són Australopithecus, amb estructures comunes de mono i humà però amb diferències notables, el Prometheus té el crani més rodó, el cervell més gran i les dents més petites que l’Afarensis Lucy.

De l’Àfrica pervé la humanitat, els prehomes africans controlaren per a nosaltres el foc i convertiren les pedres en eines de cultura tecnològica, les gestes titàniques de Prometeu, que el mite recollí per a memòria de les gents i que ens són recordades pel nom donat al nostre ancestre més antic conegut, l’Australopithecus Prometheus, el nostre Little Foot.

*. llegir el comentari de “Miquel”.

  1. Bé, no és «efarensis», sinó «afarensis» (dels àfars, un poble de llengua cuixítica). Quan a Little Foot, confesso que no el conec gaire, però no pot pas ser que morís d’una ferida d’una fletxa: no hi havia cap fletxa ara fa 3,67 milions danys…

    1. Gràcies, Miquel. Ben cert que és Afarensis (ja ho he corregit),en algun dels molts articles sobre el fòssil que he llegit vaig entendre que havia mort per una fletxa(“petita” deia), el que em sorprengué , ho vaig anotar i no ho vaig documentar (una malifeta per la meva part que no acostumo). A la cova hi trobaren eines … Si tinc temps intentaré retrobar aquell article, en tot cas espero que el teu comentari alerti el possible lector o lectora. Moltes gràcies, com sempre. Una abraçada.

    2. Laura i Miquel. No era ell sinó ella, com Lucy… i després diuen q no hi ha androcentrisme… fins i tot en un fòssil. Mireu els titulars sobre aquesta notícia. Ľúnic mc peninsular q s’ha fixat en el ‘female’ ha sigut El país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!