Resulta difícil intentar classificar la tipologia del lideratge que exerceix en Pere Navarro, el secretari general del PSC. En Navarro és una persona excel·lent que saltà de l’Ajuntament de què era Alcalde a ocupar el càrrec de líder del partit polític en què sempre ha militat, hi saltà com fa aquell que no sap nedar i creu que és fàcil avançar dins de l’aigua, on només cal, creu, moure els braços i les cames per a combatre les ones i no ésser endut pels diferents currents submarins.
Liderar, en qualsevol àmbit, necessita d’unes determinades capacitats i habilitats : pot un líder ésser empàtic i guanyar afinitats, emotiu i emocionar els qui l’escolten, visionari i descriure paisatges futurs engrescadors, pot ésser savi o hàbil per a gestionar les dissonàncies, pot ésser un comunicador, fins i tot un demagog que jugui amb els sentiments i les paraules… En Pere Navarro no té aquestes competències.
El seu objectiu actual és el de fabricar titulars per als mitjans de comunicació, amb frases llargues o curtes els missatges que envia al món són ben simplistes i repetitius, atacs a “la dreta que retalla, Mas a Catalunya i Rajoy a Madrid”, “Mas esclau d’ERC”, “Mas preocupat per l’estelada i no pels patiments dels catalans i catalanes”… Missatges que el PP diu millor. L’última declaració ha estat el súmmum del deliri: que l’ANC pagui el cost dels serveis de seguretat que el Departament d’Interior posarà als carrers, un cop més el secretari general del PSC i la secretària general del PP han coincidit en la idèntica i ridícula demagògia.
La desorientació d’en Pere Navarro el despulla del lideratge, la manca de líder està deixant fora de joc el PSC. Diuen que un líder es pot fabricar, és cert, hi ha manuals a l’abast. Seria recomanable que la directiva del PSC no esperi que arribi el dia de Sant Jordi, hi ha manuals també en català i la Setmana del LLibre és ja aquí.
I francament, a mi ja m’està bé, per una raó ben senzilla. EL PSC va ser bastant hegemònic a Catalunya quan una majoria de catalans volien quedar-se a Espanya. Llavors agafaven els nascuts a Espanya i a molts dels nascuts a Catalunya que deien allò qde que tampoc està tan malament viure aEspanya i que es donaven una mica de vergonya de ser catalans per noser titllats de dretes. Ara, aquest pensament ha deixar de ser majoritari, i el PSC ha deixar de ser també majoritari. PEr tant, jo no ploraré la irrellevància del PSC perquè significa que, per fi, una majoria de catalans ha decidir que ser espanyols no només no ens reporta cap benefici, sinó que ens va en contra. I que els espanyols d’esquerres no ho han estat mai. Ara, ells encara no ho han entès, tan parlar de la “Catalunya rela” (que era la que els votava a ells) s’ho han arribat a creure. Ja ho diuen, en el pecat hi ha la penitència.
S’ha d’admetre, però, que es podria fer u llibre amb totes les afirmacions de Pere Navarro i seria un bestseller sobre allò que mai no hauria de dir un polític! PErquè deu ser difícil que cada cop que obris la boca en diguis una de grossa!!!!
La produccio venuda, encara dispersa i demodè, lidera el sector dels parracs per greixar les màquines de trinxar que es van fabricar durant el seu lideratge.
Galdós panorama. Parlem de lieders, que sona millor.