Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
“Atxís!…Jesús!”.
La nena no conegué altra resposta a l’esternut que el sagrat nom, un acte reflex heretat. Cal entendre que en aquell temps el nacionalcatolicisme imperava i la breu jaculatòria era l’única esperada. La mare li havia explicat que segles enrere sobrevingué una pesta terrible que matava grans i petits, nobles i vassalls, la negra mort assolava el país i no hi havia ni frares ni frarets prou per a perdonar els pecats dels moribunds i obrir-los la porta del purgatori. El gran mal s’apoderava dels desgraciats que exhalaven l’últim alè amb un gran esternut per on l’ànima es deslliurava del cos, i la bona gent en escoltar el terrible senyal de la mort deia pietosament “Jesús!”, com una breu jaculatòria que pogués retornar-los la pau.
Però vet aquí que anys i anys passaren i a les acaballes de la dictadura sense cap mena de consigna les gents quan sentiren “Atxís!” respongueren “Salut!”, com una mena d’estrena de llibertat, com si aquell “Salut!”trenqués amb el catolicisme obligat i s’identifiqués amb una mena de neo-laicisme republicà. I d’eixa manera el vell “Atxís!…Jesús” donà pas a l'”Atxís!…Salut!”.
“Atxís!…Salut!”.
No era pas una novetat la nova jaculatòria convertida en una salutació, així ho feien els romans republicans i més tard els de la Roma imperial, “Salut!” com a mostra de cortesia deien a qui esternudava, per a desitjar que es complís el bon auguri que l’esternut simbolitzava, i abans respongueren també de la mateixa manera els grecs i d’altres molt antics ancestres nostres. El que ens mostra que allò vell sempre torna i que l’esternut és cosa antiga.
(I aquella nena, avui una dona gran, mai no confessarà que a casa quan sent “Atxís!” respon de manera automàtica “Jesús!”)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També, quan la pesta feia estralls, els jueus eren el boc expiatori, i patien els progroms que l’església católica romana i les autoritats civils subdites del poder eclesiàstic organitzaven. La raó que donaven els agressors era que els jueus no emmalentien tant com els “cristians” [sic] per uns [suposats] pactes amb el mateix diable. El que no entenien aquells ignorants i depredadors de la llibertat era que els jueus tenien -tenen- hàbits de vida més saludables que els seus veins; hàbits de vida que es poden trobar, principalment, al llibre de Levític.
Atentamenr