La finestra és un espai màgic, des de darrera dels vidres et deixa fer descobriments extraordinaris : un vol d’estornells dibuixant un negre triangle damunt de la ciutat, Júpiter penjant com la plomada de la Lluna en la nit, els colors taronja de la posta dels sol pel darrera del festó de la serra, uns nens jugant a la xarranca com si el temps d’antany s’hagués aturat, els vells arbres de l’escola indicant el pas de les estacions amb les coloracions verdes i la tristesa del sec despullament…
I l’ombra canviant a l’hora del sol de l’altíssima xemeneia que sembla voler perdre’s en l’espai, com una torre de guarda fabril que guardés la tènue vermellor del bell edifici de maons i carreuons de pedra vistos que un jove Guastavino projectà fa gairebé cent-cinquanta anys.
I una nova senyera estelada volejant alegre des del pal en un terrat.
Un món extraordinari a l’abast de la mirada.