Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

10 de març de 2021
0 comentaris

Les tristes reines

“La triste Reyna”, així i per sempre signaren i s’anomenaren les dues reines de Nàpols, Joana d’Aragó i la seva filla, Joana la jove, des del moment d’enviduar, com una emotiva mostra del seu dol permanent i una elegant manera de revestir la seva nova condició. Últimes reines de Nàpols, amb elles finalitza la història catalano-aragonesa del regne i la independència d’aquest.

Castelcapuano és un molt antic castell de la ciutat de Nàpols, vella fortalesa normanda, després palau on els monarques celebraven victòries amb festes  fastuoses o en temps de guerra i setges s’hi refugiaven. El castell fou escenari de refinades reunions i de fets tràgics com la mort de Ferrandino, l’últim rei de Nàpols, el jove rei coratjós, amant de la cultura i de la música, espòs de Joaneta, Joana la Jove, tia seva i filla de Joana d’Aragó i Ferran, rei de Nàpols.

 

Joana d’Aragó era filla del monarca catalano-aragonès Joan II, el Sense Fe per als catalans i el Grande per als castellans, als 21 anys es casà amb el rei Ferran I de Nàpols, vidu des de feia 10 anys que li doblava l’edat. Dona culta, interesada per la politica, fou part activa de la història última del regne, companya lleial durant 18 anys de Ferran en les lluites permanents sofertes, en els atacs dels turcs,  dels Anjou, dels barons rebels. A la mort del rei fou la “reina trista” que unes Coplas coetànies dels fets popularitzaren:

Emperatrizes y reinas / que fuis del alegria / la triste reina de Napoles / busca vuestra compañía. /Va diciendo gritos dando: / mi mal contar podría/ quien amase a la tristeza / y olvidarse el alegría./  Porque viesen los mis ojos /el daño que les venía /en perder un tal marido /que jamás no cobraría.”/ Lloren damas y doncellas / la reina que tal se via,/quien pensó tener consuelo, /mal tras mal le combatía.                                                                                                ……..              

Joana la Jove, Giovannella, filla del rei Ferran I de Nàpols i de Joana d’Aragó tenia 17 anys quan per raons polítiques fou casada amb el seu nebot Ferran II, Ferrandino, rei de Nàpols que succeí en el tron al seu pare , Alfons II. Ferrandino era un jove de 29 anys, de gran atractiu físic, amant de la literatura i de la música, adorat pel poble napolità pel seu valor i coratge en la guerra contra els Anjou, Els joves es casaren el mes de febrer de 1496, breu fou el matrimoni ja que Ferrandino extenuat pels tres anys de guerra sense treva, emmalaltí de mort per unes febres terçanes o segons alguna crònica enverinat pel cardinal Borja o “pel disordinado uso del coito” amb la suposadament apassionada Joana. Morí el mes d’agost, als 6 mesos de casat, a Castelcapuano, en una escena de profund dramatisme:

Ferrandino moribund gitat al llit, rodejat de nobles i clergues, a la vora la infeliç Joaneta. El rei amb un fil de veu i les mans tremoloses pren la seva corona i la col·loca al cap de l’esposa nomenant-la reina de Nàpols, la seva reina. I des d’aquella data la joveníssima vídua signà com “la triste Reyna”.

Joana mare i filla, d’Aragó, últimes reines de Nàpols, les dues  tristes reines . Amb elles acabà la dinastia aragonesa a Nàpols i la independència del Regne.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!