Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

10 de gener de 2015
0 comentaris

Les petites cotorres

 

Les petites cotorres han colonitzat els plàtans del carrer, ja no són tan petites ni exòtiques, ara són ocells urbans però el verd llustrós que les vesteix segueix sorprenent els vianants.

La seva xerrameca estrident omple les primeres hores del matí, quan del bar surt el flaire d’amargor suau de cafè i a la farmàcia aixequen la porta metàl·lica. Són ocells vinguts de lluny. Quan la primera parella immigrant arribà, construí el seu habitacle a la copa d’una palmera de la ciutat, l’arbre amic que els recordava el paisatge d’on havia estat deportada. Aquella parella testimonià la verosimilitud del relat bíblic de l’arca de Noé: en un lapse brevíssim de temps es reproduí i els descendents seguiren construint casa seva  a totes les palmeres disponibles -enormes cabanes familiars pesants que atemoreixen per la seva pesada grandària els humans-; com el nombre de palmeres és escàs, les cotorretes ocuparen tota mena d’arbres fins arribar als plàtans, on conviuen amb moixons i coloms, vigilades per les gavines immòbils a les atalaies conquerides. Quan els arbres verdegen les cotorres es confonen amb el fullam i ara, a l’hivern, desmenjades, es pengen de les branques pelades i voltegen a l’espera de confraternitzar amb els nois de l’Escola que es reuneixen a les taules de la terrassa del bar.

A ella li agrada veure el vol de les petites cotorres, estols de fletxes verdes brillants llençades per un arquer invisible. Li desvetllen el record de les artistes de varietés del cinema Eslava de la infantesa, verds i vermells llampants, giravoltes frenètiques, castanyoles xerraires.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!