Coc Ràpid

L’Enxaneta s’enlairà per a sobrevolar el blau de les aigües, els verds del boscos i els bruns terrosos, els llums de pobles i ciutats. La petita capsa de tres cubs dona voltes i voltes de 90 minuts al nostre planeta i dues vegades al dia visitarà de 500 km. lluny la petita Catalunya.

No és un artefacte etern, la seva vida no es perllongarà més enllà dels 4 anys puix l’enxaneta que ens sobrevola, als nostres ulls invisible, és un nanosatèl·lit, un nan a l’espai infinit no més gran que una capsa de sabates. S’enlairà, per a no tornar, a un lloc de nom estrany, de dures ressonàncies, Kasakstan, ho féu a bord d’un coet, amb d’altres 37 petits satèl·lits.

És un satèl·lit català nan, naníssim, els tres petits cubs que l’han fet possible foren creats uns 20 anys enrere per l’enginyer català Jordi Puig-Suari juntament amb l’americà Bob Twiggs. I té per nom el d’Enxaneta, el de la nena o nen que escala el castell humà i s’enlaira al cim com una peita sageta, és la geneta amazic, la zaneta, el mateix nom que orgullós proclama el seu origen el poble de la Ribera.

A Sant Esteve de la Sarga, el poblet mil·lenari de coves i serrats, a l ‘Observatori Astronòmic del Montsec, l’Enxaneta envia les dades que li han manat i un cop complerta la missió encomanada morirà com si fos una estrella fugaç. Una bella manera de morir per a un satèl·lit nan.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!