Les escenes han estat desconcertants. Compra impulsiva de rotllos i rotllos de paper de vàter en saber que part de la població caldria confinar-se al domicili durant un mínim de dues setmanes.
Quin atractiu té el paper de vàter?, el blanc immaculat potser?, el seu pes raonable?, la por incontrolable a necessitar-ne i no tenir-ne?. O el sentiment heretat dels avis que amb el rotllo de paper blanc deixaven enrere la misèria de la postguerra? …
(Ella recorda amb horror amarat de tendresa el ganxo de filferro a la paret del vàter d’on penjaven rectangles de paper de diari i, molt de tant en tant, amorosos retalls del paper de seda que havia embolicat una ampolleta de colònia o pólvores “Maderas de Oriente” de la mama.)
Quina ha pogut ésser la raó que impulsà la compra de centenars de rotllos de paper?, com de forta ha estat l’obsessió higiènica que n’ha fet oblidar d’altres tan simples com , per exemple, l’ús de l’esponja, a la manera dels antics romans?. S’esgotaren els rotllos de paper de vàter mentre que els pots de llegums sobrevisqueren a les lleixes.
El comportament humà és desconcertant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!