Té el buit del cap ple de paraules dislocades, o de lletres potser. Les lletres s’hi desplacen sense cap mena d’ordre; ara roten ara es mouen en línies deformades, unes cavalquen sobre les altres, semblen fitxes d’un joc impossible de jugar, lletres negres sobre blanc. No hi ha lectura possible, les lletres ballen, no les pot prendre ni entendre. Un missatge encriptat, un codi?. És l’alfabet que fuig i retorna sense ordre dins del buit. Les lletres xoquen sense soroll amb les parets d’una caixa òssia.
Ho veu i es desespera com si la llengua s’escolés per un lloc ignot.