Ignorem quins seran els fets que sacsejaran l’any, i quins seran els embats, nostres i seus, i les resistències,seves i nostres, que viurem, però sí sabem que els catalans hem reconquerit col·lectivament el dret a determinar lliurament el nostre futur i que hem aconseguit situar aquest dret intel·ligenment i pacífica al centre de la vida social i política.
Crec que no ens adonem amb prou claredat de la grandesa d’allò que hem fet, quelcom insòlit a la vida d’un poble i ho hem fet caminant i mesurant l’allargada de cada passa, dibuixant per les terres catalanes una serpentina cadena de color. Hem creat el ritme inèdit d’una nova cançó que els nostres cors coregen amb tan gran força que el seu batec ha arribat arreu.
Escoltaren les nostres primeres paraules amb indiferència que ben aviat convertiren en un impostat menyspreu que intentava amagar la sorpresa tenyida de temor. Avui tot l’aparell de l’Estat espanyol es greixa per a anul·lar el nostre determini, és aquest el seu error: res no hi ha capaç d’aturar la marxa d’un poble.
I és el seu error la nostra primera gran victòria.
Avui, en escoltar els líders catalans de PP, PSC i CS, tinc la sensació que ja no som ni al mateix planeta. Les seves paraules contra la consulta semblen prehistòriques i més que ho semblaran a mida que la consulta s’acosti.
El que té una posició més inconscient és el Sr. Navarro.
Perquè si Europa demana a Rajoy que accepti una consulta per a Catalunya i Rajoy s’hi nega, tinc curiositat per veure a quin costat se situarà el Sr. Navarro (segurià brindant amb cava amb el PP?).