Coc Ràpid

!87 països, dels 240 existents amb representació internacional, tenen indústria editorial, gran o petita. Una riquesa immensa condemnada a viure i morir reclosa en petites illes culturals que no poden comunicar-se entre elles. Literatura aïllada, cultura ignorada.

Si el món coneix l’obra homèrica, Dant, Shakespeare, “Les mil i una nits”… és gràcies a la traducció, parlem, sabem, gaudim o citem autors i obres escrites en altres llengües que no la nostra gràcies a les persones que les han traduïdes. Potser jo seria diferent de la d’avui si no hagués llegit en la infantesa les aventures del nen Guillermo, ni els contes de Perrault o Grimm o les novel·les de Zane Grey, obres escrites originalment en una llengua per a mi desconeguda. El que hem llegit d’autors estrangers ens ha influït, commogut i ensenyat gràcies al generós treball -abans anònim- de la persona que els traduí, que no pot ésser altra que una amant de la literatura, estimadora de la cultura i la diversitat, un escriptor alter-ego de l’escriptor o escriptora traduïda, un mestre de la llengua. I amb la lectura l’obra traduïda es converteix en una obra dual, simbiòtica de dues cultures.

El meu agraïment puix gràcies a la traducció no som persones aïllades, entotsolades en el nostre petit món. La meva admiració i respecte perquè la traducció és el sinònim absolut de pont cultural, i el traductor i traductora n’és l’arquitecte. El meu profund reconeixement. Gràcies!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!