La tieta Roseta passà la seva vida vestida de negre, llarg temps de dol pel pare quan ella era casadora, temps de dol per la mare quan ella ja havia tingut dos fills i la guerra no era lluny, vestida de negre per la mort de l’home que la deixà vídua quan al poble les enveges arrelades més fortament que les idees es transformaren en trets.
Fou llavors quan la tieta Roseta cridava amb desesperació el nom de la nena perduda quan era a la font, la veieren -li digueren- caminant pel camí del riu , la plorà mesos, quasi un any, fins que la retrobaren en un poble veí, quan pel riu encara baixaven cossos d’homes morts, inflats com grans botes de vi.
Era la filla nascuda primera del segon matrimoni del pare, nasqueren dues altres germanes; ella fou la pubilla fins que arribà el germà, el nen ros d’ulls blaus que s’endugué l’amor dels pares i l’heretat. La Roseta es casà aviat amb un noi amb un bon passar, sense terres, que treballava a l’estació del tren d’Els Masos; fou cruel tornar a casa la mare amb dues criatures quan la seva patí els bombardejos. El fill era tota la seva vida, durant uns anys la tieta Roseta dugué un vestit estampat amb petites fulles blanques sobre el fons negre, li alleugerà el dol per poc temps. En Rafelet, un diumenge d’estiu, sentí un dolor punyent, perforador al baix ventre, el metge no en diagnosticà la gravetat, i el fill tan estimat i tan jove morí á l’ambulància de camí a l'”Aliança” de Reus.
La tieta Roseta entaforà per sempre el vestit de fulletes blanques de mig dol al fons de l’armari de lluna, vestí sempre de negre, mai no es va treure el mocador del cap. La casa de les “devastades” on vivien romangué també per sempre amb les finestres baixades; la tieta només sortia de la foscor per anar a missa a recriminar a Déu la seva desgràcia i recollir al tros el poc que li calia per a viure. Quan morí fou posada a la caixa amb el vestit i mitges negres i el mocador al cap, endolada com ho havia estat tota la vida. Tot el poble ho sabia, la Roseta havia mort el dia que morí el Rafelet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!