Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

17 d'octubre de 2016
0 comentaris

La sinagoga dei catalani

aron catala

Lozana. Digue’m , què és aquella casa on entra tanta gent?

Rampín. Vine, te l’ensenyo. És la sinagoga dels catalans

Així parlen els protagonistes de la novel·la “La lozana andaluza” que escrigué l’any 1524 Francisco Delicado, publicada a Venècia l’any 1528. L’escena se situa a la contrada Iudaeorum, el barri dels jueus, de la ciutat de Roma.

Feia més de dos-cents anys que alguns catalans, aragonesos, mallorquins i valencians de religió jueva havien arribat a Sicília formant part del seguici de l’infant Alfons IV, i sortint de la foscor s’organitzaren en primeres comunitats, construint sinagogues i cementiri segons el model català.a les ciutats reials. L’any 1492 fou l’any del gran plor i dol pels catalans jueus, un decret del rei Ferran, dit el Catòlic, els imposà que reneguessin de la seva fe o abandonessin per sempre les terres del Regne i de Sicília, els seus béns i lligams sota pena de mort. En la seva diàspora molts es dirigiren a Roma, on el papa Alexandre VI els acollí i on crearen una comunitat separada de tal manera que passats pocs anys, al 1501 la “natio” catalana tenia la seva pròpia “escola” o sinagoga, com també en tingueren la castellana, l’aragonesa i la siciliana.

Cinc foren les escoles o sinagogues construïdes al gueto, mantenint-hi la llengua i costums propis, la sinagoga del Temple (dels jueus romans),la Nova (del petit centre del Lazio), la Siciliana, la Castellana i la Catalana, aquesta edificada al Mercatello, el que perdurà fins al 1556 quan un decret papal prohibí a la comunitat jueva de Roma tenir-hi més d’un temple, i en un sol temple convisqueren les cinc escoles. El gran barri jueu perdurà fins al 1870, quan fou enderrocat  per ordre de Victor Manuel i concedida als italians jueus la ciutadania italiana. Una gran sinagoga s’erigí en el lloc secular, el Temple Major, i al dessota l l’anomenada Sinagoga Sefardita, feta amb elements de les antigues cinc escoles i avui Museu Jueu.

La memòria de la sinagoga dels catalans es manté viva al Museu, la Aròn ha-Kodesh, l’ara que els jueus expulsats de la seva terra construïren el 1523 per a guardar-hi els rotlles de les lleis, o la bella font de marbre de l’atri o els dos setials… I encara avui la sinagoga dei catalani a Roma reté la persistència de la història de dolor i enyorança dels catalans jueus  obligats a la diàspora.

Digue’m, què és aquella casa on entra tanta gent ?. Vine, te l’ensenyo. És la Sinagoga dei  Catalani. 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!