Coc Ràpid

Ahir a l’hora baixa, la del sol quan s’amaga, el cel era de color blau negre translúcid. Per entre els edificis la veié, era allí, la més bella , resplendent, màgica i propera estrella. El planeta amb nom de deessa, més brillant que la mateixa Siro.

Suspesa en el cel de la ciutat Venus es mostrava altiva, rutilant. com l”Afrodita grega, la celestial Astarté reina del cel.

El sol s’hi mira, el mant de cristalls àcids que rodeja Venus en reflecteix la gran llum, com un mirall.

Ahir, mentre s’ennegria el cel, caminà atreta per la bellíssima estrella, quan deixà de veure-la sentí un buit fet d’enyor. Avui la cercarà de nou.

Venus,  freda i palpitant.