Coc Ràpid

Any 1838. Cap Coast Castle, residència del governador anglès de la colònia africana a Gana. Com si  dormís, en una àmplia butaca, jeu el cos d’una dona encara jove i bella, de la boca mig oberta entresurt una vaga escuma blanca, la pàl·lida mà sense vida subjecta una ampolleta d’un líquid blavós, àcid clorhídric, la metzina letal. Just fa vuit setmanes que Letitia Elizabeth Landon ha aribat a Cap Coast, l’antiga fortificació que fins a tres dècades abans fou el centre del tràfic d’esclaus, la porta del no retorn d’aquests a les terres africanes.

Letitia Elizabeth fou nena de precoç talent, jove precoç rebel, nascuda a Londres en una família benestant l’any 1810, la seva curta vida fou turbulenta, en una època inhòspita per a una dona independent, amant d’un home gran casat amb qui tingué tres fills, transgressora de la moral repressiva imposada. Poeta, novel·lista, articulista “free lance”, empresària de revistes literàries. Dona i escriptora nascuda en l’època de la “calma absoluta” literària anglesa, del 1810 al 1830, el període comprès entre el final del romanticisme i el començament de l’època victoriana.

“L’estranya pausa”. Els grans poetes romàntics no hi són, Keats mor al 1822, Shelley i Byron anomenats “poetes de l’escola satànica”moren a l’exili a Itàlia els anys 22 i 24 respectivament, Landon publica el seu primer poema als 20 anys com L.E.L., sigles intrigants, els crítics l’anomenen “Byron dona”, la seva obra poètica és romàntica, els temes són les flors, ocells, metàfores sexuals, confessions amoroses,  que ataquen la moral victoriana, la hipòcrita doble moral. Als 22 anys publica amb el seu nom la novel·la “The Improvisatrice”. L’amor lliure és reprimit, l’escola satànica no existeix. Ni Landon l’escriptora , ni Letitia la dona fascinant pertanyen al moment de la història en què viuen. Un escriptor, un gran novel·lista, publica l’obra que encarna la nova moral de la llarga època victoriana, “Oliver Twist”, la gran obra literària que dóna per acabada la “calma absoluta”.

Landon és abandonada per l’amant, la seva obra no és acceptada per la moral que s’instaura, és titllada d’immoral, cerca en la droga la felicitat que no té, en la idea de suïcidi la llibertat, cau en la pobresa i desesperada per a sortir-ne i alimentar els tres fills accepta casar-se amb un militar, el governador de Cape Coast Castle i anar a viure a la llunyana Gana. L’antiga destinació dels homes, dones i nenes africans convertits per sempre més en esclaus. Letitia Elizabeth Landon ha vist la porta “del no retorn” de la fortificació, la porta que veieren durant segles els africans fets esclaus , la porta que els deia cruelment que, un cop la traspassessin, mai no retornarien a la seva vida de persones lliures. Ella tampoc no hi retornarà.

El seu nom és silenciat durant anys, expurgada la seva memòria, sepultada en la monotonia de la “calma absoluta”, la” pausa estranya” de la història literària anglesa. Havia escrit “el meu poder existeix però és el poder d’una dona”…

Una vida curta, 36 anys, com la que visqué Byron, el seu admirat poeta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!