Milions de catalans patim una estranya malaltia encomanadissa, una mena d’epidèmia que començà fa segles i que ara ha reviscolat amb força. No la pateixen tots els catalans (o qui sap ) però sí els qui volen la independència de Catalunya, els qui creuen en el principi d’autodeterminació i tots aquells que creuen que no és un delicte que els catalans no vulguin deixar de ser-ho o fins i tot els que no consideren delicte fer concentracions pacífiques en defensa de les institucions o pujar damunt d’un cotxe de la policia espanyola, deixat al carrer pels seus ocupants sense custòdia, per a demanar a una munió de ciutadans concentrats que se n’anessin en pau a casa.
La fiscalia espanyola experimentada en l’anomenada “qüestió catalana”ha diagnosticat el mal que ens afligeix, ha descobert que som gent entossudida i que aquesta obstinació nostra malaltissa és una “distorsió cognitiva” que ens fa creure, en contra de tot raonament i evidència fiscal, que no és delicte el que la justícia espanyola ha definit com a delicte i que ens hem entestat a tornar a fer el que hem fet i que no ens penedim de voler la independència de Catalunya i de no ésser espanyols.
La fiscalia ha arribat a aquella diagnosi focalitzant la seva anàlisi en Jordi Cuixart i el seu tranquil i pacífic “Ho tornarem a fer”, un programa de resistència , coherència i fidelitat. El president d’Ômnium Cultural ha d’ésser castigat, privat dels seus drets com a pres per no declarar-se penedit públicament, per no acceptar que ha delinquit, per no abjurar de la integritat de les les seves conviccions, per no cercar la seva rehabilitació… Actitud que la fiscalia considera tan anòmala que només pot ésser causada per una malaltia mental, la “distorsió cognitiva” , La malaltia que patim més de dos milions de catalans i catalanes pel cap baix, que no vol dir amb el cap baix, i que no és cap altre que l’independentisme i que, malgrat els molts intents de rentat de cervell patits, és avui més fort que mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!