Coc Ràpid

Si bé als seus inicis, CDC intentà un programa comú liberal i social-demòcrata relligat per la reivindicació d’uns mínims drets nacionals, que posteriorment s’amplià amb la creació de CiU amb la incorporació del cristianisme social d’UDC, el cert és que l’element liberal té en l’actualitat “convergent” molta primacia.

En una situació de “normalitat” política, i atenent la crisi europea aguditzada aquí per l’aplicació dogmàtica de principis liberals, CDC com a partit liberal català estaria en mala posició i per tant obligada, a més de mantenir la coalició amb UDC i així debilitar el flanc més conservador, a incorporar molts elements socialdemòcrates per mantenir opcions electorals guanyadores, i a més hauria de fer una campanya molt important a Europa contra el dogmatisme dels tecnòcrates. 

No estem en una situació “normal” sinó “excepcional” pel projecte de recuperar el nostre estat propi, i com molt sovint passa l’excepcionalitat tapa la manca de determinació contra el dogmatisme liberal, simplement perquè es posa el focus en el diagnòstic en la “mala política” de l’estat ocupant.

Resulta innegable que sense el liberalisme de CDC el projecte de la independència no seria viable o encara seria molt més difícil, i molt sovint ens oblidem que CiU des de l’òptica internacional ens reforça. És per això que admiro la finor del President Mas que ha aguantat el corc intern del sapador Duran fins al desprestigi públic personal i aïllat en el que ara es troba a Catalunya que és el seu electorat.

El President Mas ha aguantat de forma extraordinària l’estigma del liberalisme dogmàtic que es veu obligat a aplicar, la guerra bruta del Sr. Duran, i la manca de projecte alternatiu europeu al liberalisme dogmàtic. I és aquest últim punt dèbil el que ja hauria de rectificar. El Pla B, que ha de ser Pla A per estabilitzar la nova República Catalana, no pot ser altra que la incorporació d’elements socials importants al liberalisme, i hauria d’aprofitar la disposició d’ERC a entrar al govern per fer-ho, perqué ERC és una formació diferent però ideològicament més propera del que a primera vista sembla, perquè allí tenint elements liberals són els socials-demòcrates els que primen.

El Sr. Duran caurà com fruita madura, i no per conservador, sinó per unionista, però farà bé CDC no fer-ne llenya perquè ha de mirar de no debilitar-se per l’ala conservadora. La continuïtat de CiU, al meu entendre, és molt més important que tota la escenografia borbònica entorn del Sr. Duran.

Malauradament en política educativa, que en el passat ja va ser una decepció del govern Pujol que confià en la blocaire, malgrat l’ocasió brindada per la involució del Sr. Wert en tots els ordres que interessen, el govern de CiU no està incorporant cap element social-demòcrata i s’acaba fent el joc als unionistes emparats per l’elitisme. Aquí l’electorat li passarà comptes al President sobre tot si ERC encerta en posar-se al front de la resistència educativa.

En Duran, en la meva opinió, ha començat a fer passes per a presentar-se a les inevitables plebiscitàries. És evident que a aquestes alçades el PPSOE no farà cap proposta decent per a Catalunya. Seria un suïcidi polític fer-ho. En els pocs mesos que queden fins el 9N és imposible que facin un canvi tant radical. Però Duran si que pot intentar crear espaerances i sembrar por de la independència d’una forma més creible que Navarro o Camacho. Crec que la idea és apartar els votants dubtosos amb la independència de CDC. l’independentisme no va molt sobrat d’escons i en Duran podria ser decisiu a l’hora d’aturar la independència. Un cop aturada el PPSOE i el mateix Duran s’oblidarien de la suposada tercera via. El gran dubte és si UDC seguirà el seu líder o aquest crearà un partit nou i si CDC es podrà mantenir tant cohesionada com aparentment ho està ara. No tinc gaires dubtes que Madrid a començat a posar en marxa “l’operació Duran” ja que d’aquesta manera el PPSOE no asumiria gaires riscos i en Duran tampoc, ja que avui dia dins de CiU ja és un cadàver polític.