La trobada dels viatgers que arribaven a Egipte amb l’existència de mòmies els induí a confondre l’ungüent de la momificació fet amb resines aromàtiques i quitrà, que tenia el nom de “mummia”, i que donà el nom al cos embalsamat, amb el “mûm” persa i els portà a atribuir a la mòmia les propietats curatives de l’ungüent persa.
Els comerciants egipcis trossejaven els cossos momificats i els molien, les pólvores resultants eren considerades medicinals, afrodisiaques, embellidors cosmètics, barrejades amb mel i vi o només amb aigua. El consum de la medicina miraculosa era tan important que s’exhauriren les mòmies però el comerç no s’aturà i al segle XVI les mòmies egipcies eren fabricades amb cadàvers recents i fetes pols.
“Mòmia”, l’exòtica paraula que un dia fou el placebo europeu de moda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!