Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

28 de febrer de 2013
0 comentaris

La mòmia feta pols. “Mòmia”

“Mòmia” és una paraula suggestiva, et transporta a terres sorrenques, et recorda rituals necrofílics, tombes reials, el país d’Egipte. No és una paraula de creació llatina sinó un préstec de l’àrab, “mûmiya” que traduïm per “betum” i que pervé del mot persa “mûm” que significa “cera”, un ungüent fet de quitrà natural que es deia que curava les ferides i soldava ràpidament els ossos trencats. Un encreuament de mots, degut  a un error,  féu que s’identifiqués el “mûm” amb la “mòmia”, el cos embalsamat a l’antic Egipte.

La trobada dels viatgers que arribaven a Egipte amb l’existència de mòmies els induí a confondre l’ungüent de la momificació fet amb resines aromàtiques i quitrà, que tenia el nom de “mummia”, i que donà el nom al cos embalsamat, amb el “mûm” persa i els portà a atribuir a la mòmia les propietats curatives de l’ungüent persa.

I d’aquesta manera des de l’Edat Mitjana fins al segle XVII les pólvores de mòmia foren una mercaderia de preu elevadíssim que els vaixells transportaven d’Egipte a Europa a través del mar Mediterrani, juntament amb lli, or saquejat de les tombes, alum i maragdes.

Els comerciants egipcis trossejaven els cossos momificats i els molien, les pólvores resultants eren considerades medicinals, afrodisiaques, embellidors cosmètics, barrejades amb mel i vi o només amb aigua. El consum de la medicina miraculosa era tan important que s’exhauriren les mòmies però el comerç no s’aturà i al segle XVI les mòmies egipcies eren fabricades amb cadàvers recents i fetes pols.

“Mòmia”, l’exòtica paraula que un dia fou el placebo europeu de moda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!