Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

12 de desembre de 2013
1 comentari

La llei de seguretat privada o la seguretat en mans privades

La nova llei de seguretat privada transforma aquesta en una mena de policia auxiliar, la defineix com “complementària” i li atribueix la capacitat de “detenir i posar a disposició de les forces de seguretat” el pressumpte delinqüent, pot perseguir-lo pels carrers, escorcollar-lo, demanar-li la documentació i prendre’n les dades.

Però, hi ha un però rellevant, aquesta policia complementària, auxiliar de la veritable, no té cap mena de formació adequada per a exercir amb garanties per a la ciutadania funcions fins ara reservades al cos dels Mossos d’Esquadra i les empreses a què pertanyen òbviament són de caràcter privat allunyades en la seva concepció i objectius del servei públic.

La llei deixa, doncs, en indefensió el ciutadà que haurà d’admetre de manera forçada que un membre de la seguretat privada d’un immoble, esdeveniment o àrea comercial o geogràfica determinada el pugui considerar un delinqüent i el pugui detenir. 
És una llei molt “extrema”, establerta per ideologia o per estretors econòmiques, o per ambues raons. Una llei que irrita i desassossega.

CiU i PNB han aprovat la llei. He de suposar que ho han fet després d’haver-hi introduït les esmenes que han salvaguardat les seves competències. Catalunya i el País Basc són les úniques Comunitats que tenen Forces de seguretat pròpies. 
Cal esperar del nostre Govern seny en l’aplicació de la llei … si l’aplica. 

  1. Hi ha una “llegenda urbana” que diu: “Els “xoriços” quan han de decidir el seu futur, uns es fan policies i els altres “gangters””… Amb lleis com la citada, cada cop és més certa…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!