Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

27 de maig de 2013
6 comentaris

La IC-V d’Herrera no ens acompanyarà

Ni Herrera ni Coscubiela no són en Romeva, no hi ha confusió possible, no tenen el mateix posicionament ni actitud vers la independència de Catalunya.

Herrera i Coscubiela participen del moviment polític actual amb l’objectiu d’engrandir el nombre de vots de la seva collita aplegant-ne de l’antic graner del PSC, avui desorientat, per a convertir-se en una alternativa d’esquerres unionista a l’independentisme. No ens acompanyaran en el camí de l’emancipació política, com tampoc ho faran CCOO I UGT; els dirigents d’IC-V i dels dos sindicats no mobilitzaran a favor del “SÍ” a la independència els seus votants i afiliats, les coartades i excuses pseudofederalistes i de classe ja han començat a escoltar-se i cada cop s’assemblen més a les del PSC.

El camí conjunt amb IC-V acabarà quan es decideixi el redactat de la pregunta que es farà a la societat catalana. Sí a consultar, No a la independència. El que és lamentable és no poder discernir si els que els mourà serà la ferma creença que amb Espanya els catalans viuran millor o la seva profunda animadversió al que CDC representa.

En qualsevol cas i sortosament CDC, ERC i les CUP tenen una sòlida part de la societat activa i passiva disposada a emprendre el gran viatge. 

  1. Doncs jo crec que sí. Tenen diferències internes. Dubtes. Miren d’entrellucar quina serà l’opció guanyadora. Crec que ICV dirà sí -la competència de la CUP en el camp esquerrà li fa molt de respecte…

    En quan als grans sindicats, la situació és més compromesa. Defensen la consulta, però acabaran donant llibertat de vot -és el cost de no tenir sindicat nacional (no depenent de fora, i sobiranista des de sempre), com ara ELA, CIG, LAB…

    I aquesta llibertat de vot ja serà molt. Dubto que gosin fer el pas pel SÍ -per motius interns, i perquè afecta el sector més dubitatiu -grans connurbacions urbanes, classe obrera industrial majoritàriament originària de la resta d’Espanya.

    Pere Meroño 

  2. La “jerarquia” espanyola que monopolitza tots els poders de l’Estat sap perfectament que tenen recursos suficients de tot ordre per tocar totes les tecles. De sempre la que més rendiment confusionari els ha generat a Catalunya ha estat el front “obrerista”, i com un mirall també usaren el front “burgés” i aconseguiren enfrontaments greus entre ells i el debilitament nacional català conseqüent en benefici de la pròpia “jerarquia” que monopolitza el terme “nacional”.

    És bastant cert que desgraciadament avui a Catalunya l’economia industrial no és la que fou, però això no vol dir que les inèrcies de “classe” no siguin molt influents socialment i per tant fora d’il·lusos pretendre que la “jerarquia” i la seva concepció de la política, òbviament per principi jeràrquica, no seguiran els camins fressats de sempre sense perjudici que n’assagin de nous.

    Els dirigents de les formacions de “classe” que amb realisme social davant dels abusos de poder de la “jerarquia”, l’espoli de les arques públiques i de les butxaques dels connacionals jeràrquicament inferiors, facin aliances amb els sobiranistes que posen en perill la “jerarquia” seran titllats de traidors a la “classe” treballadora i hauran de lliurar dures batalles amb els dirigents que oportunísticament apostin per mantenir secretes i tàcites aliances amb els tentacles de la “jerarquia” en les que aquests darrers en molts camps jugaran amb les cartes marcades. El nivell de consciència de la realitat política més que el nivell de consciència ideològica dels militants d’aquestes formacions serà doncs decisiu, i per tant probablement el domini dels medis de comunicació de més àmplia difusió resulta més important en el cas català que no el propi d’altres processos d’alliberament. Serà interessant veure el relleu que els medis borbònics donaran al Sr. Herrera i a la Sra. Camats en les properes setmanes i el contrast amb els temps anteriors a aquest gir, i com es silencien les veus discrepants d’una organització que és una amalgama en la que hi han sobiranistes de primera hora.

    Els han espantat?, els han comprat?, què els hi han promés particularment o en favor de la organització?, els han convençut gràcies a raonaments tàctics i oportunistes?, els han convençut recordant les velles taules de la llei leninista que simplement pretenia suplantar la “jerarquia”?

    La nostra resposta ha de ser doble i impecable: insistir que el procés sobiranista és un procés de millora democràtica i per tant de millora de les llibertats i de defensa de les polítiques socials; i denunciar la demagògia dels arguments puristes pretesament de “classe” que reforcen l’etern domini de la “jerarquia” perquè amb el coneixement de la realitat política espanyola que avui està al nostre abast, ningú pot negar que la fi de l’eternintat jeràrquica i les opressions de tot ordre que significa, incloses les de “classe” de totes les nacions sotmeses, passa per la llibertat de Catalunya.

     

  3. Vaig assistir a la presentació del seu llibre, fa pocs dies, i ell es manifesta clarament a favor de la independència. Confia que ICV anirà madurant cap a la posició del sí, i per això ha escrit el llibre, per acabar de convèncer l’electorat. Ara, si finalment guanyarà la postura Herrera, contrària i espanyolista, malgrat tot, ja es veurà…
  4. Si bé podem preveure que no hi haurà una postura definida en favor de la independència per part d’ICV, ja ara tenim per cert que CiU inclou la quintacolumna política al servei de la gran burgesia, la que va fer el passadís a Franco i s’ha anat fent cada vegada més rica a costa del patiment del poble.

    Dins de CDC sembla que es van tancant files a favor (com a mínim de discurs) del Sí, malgrat mantenir el seu discurs de vegades ignorant de vegades directament traïdor entorn de la nació del català. Però el número dos de CiU no ha aturat mai de fer campanya pel No. Defensa interessos vinculats a la dependència a Espanya, i no sembla que això pugui canviar: els que gaudeixen d’una situació de privilegi, difícilment decideixen rompre-la. Quan es parla de balances comercials, no es parla només d’un conte per espantar indecisos, sinó d’una realitat. El que passa és que aquesta realitat, un cop tothom ha passat per caixa, només beneficia (i molt) unes poques famílies, mentre que el gruix de la població es troba amb una pressió fiscal enorme i uns serveix ben minsos. És per aquest motiu que no podem esperar de cap manera que la gent per qui ha fet feina sempre CiU canviarà de parer -darrerament tenim el Godó com a exemple mediàtic, però no és l’únic.

    Sincerament, crec que aquesta serà la veritable oposició al Sí, ja que és fonamentada no només en enganys demagògics per convertir bona gent treballadora en colons catalanofòbics, ni estafes de somnis confederals -quan cada dia més gent veu clar que la confederació és la UE-, sinó en un veritable conflicte d’interessos.

    Per acabar, Herrera dirà missa, CCOO i UGT diran missa, però no tenen res per oferir a la seua gent que els pugui moure cap al No. A mesura que el procés estigui visiblement en marxa, quan hi hagi campanya oberta, la gent humil tindrà més i més clar que votar No és escanyar-se a ells i escanyar els propis fills i, sobretot, trepitjar vilment el poble que els acollí a ells o a sons pares. La independència triomfarà (i triomfa) perquè convé a “tothom” i perquè -com venia a dir un Junqueras especialment inspirat en el darrer discurs- ens estimam, perquè som nobles d’esperit, perquè és una lluita justa i ho sabem, ho saben.

  5. Com a ex-votant i ex-militant d’ICV, i ho dic amb tristesa però així ho veig, aquesta esquerra federalista(ICV i PSC) la veig actuar més per pures estratègies partidistes que no pas pels interessos de país, com crec que caldria fer en aquests moments tan difícils. Fins i tot al cas del PSC, amb ànims de confondre i obstaculitzar tant el dret a decidir com el legítim camí cap a la independència de Catalunya. 
    Espero que la ciutadania, més madura i llesta del que ells es pensen, actuarà (actuarem) amb conseqüència.
    Salutacions. 
  6. No voldria molestar cap sensibilitat, però un partit polític que diu que no està d’acord amb l’austeritat en el parlament, quan aquí el que maneguem son faves comptades i pretenen que no es retalli ni en sanitat, ni en ensenyament, ni en serveis socials, doncs ja em diran aleshores on hem de retallar, perquè la caixa és buida i els pocs calers que hi han se’n de repartir entre les partides anteriorment citades, el sou dels empleats públics i els interessos que s’han de tornar al banc. Potser ells ho farien millor? Doncs que ens ho expliquin a tots els catalans, que presentin al parlament la formula màgica per no fer retallades, i tot Catalunya els hi agrairà, però no, això no ho faran mai, perquè no es pot fer, perquè com he dit abans son faves comptades.
    Per un altre cantó i en relació al procés d’independència, i diguem-ho clar, el procés és per arribar a la independència del poble català, que ja en tenim prou d’eufemismes i frases políticament correctes; ICV no es vol mullar, en el seu últim congrés, que pel que van decidir, amb tots els meus respectes se’l podrien haver estalviat, els acords que vam poder llegir a la premsa van ser:
    1- Estan d’acord en que els catalans tenim dret a decidir.- Res de nou, això ja ho duien en el programa electoral.
    2- La pregunta ha de ser clara.- Per favor, això és ben evident, fins i tot un nen de pàrvuls o entendria així.
    3- Quan es sàpiga la pregunta decidiran si estan a favor o en contra.- A veure, si hem dit, que el procés és per duu a Catalunya a la independència, la pregunta ha de ser obvia, i en qualsevol cas, no cal esperar a veure la preguntar per posicionar-se a favor o en contra de la independència.
    En resum, jo per la meva part no espero res d’un partit que de la demagògia en fa bandera i que quan li toca mullar-se sembla que vagi protegit amb el millor equip de GORE-TEX.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!